Com els tractaments canvien les característiques de les dejeccions ramaderes

Els tractaments que es realitzen sobre les dejeccions ramaderes poden variar les característiques dels productes que en resulten. És important conèixer aquestes característiques per tal de poder fer una gestió agrícola d’aquests efluents el més sostenible i adaptada a les necessitats de fertilització de les rotacions de cultius.

La composició de les dejeccions ramaderes és molt variable, aquesta variació pot esser deguda a factors com l’espècie animal (porcí, boví, etc.), el sistema productiu (reproducció, engreix, etc.), les instal·lacions, l’alimentació o el maneig de la granja i de les pròpies dejeccions. Fins i tot, en una mateixa fossa/bassa es poden observar variacions importants en la composició per l’estratificació dels nutrients en aquesta. A més, si es realitzen tractaments sobre les dejeccions, els productes resultants (efluents o sub-productes) tenen unes característiques bastant diferents de les dejeccions originals.

Amb els tractaments (físics, químics o biològics) es produeixen una sèrie de canvis respecte els productes inicials, a part de la composició. En general, els efluents presenten una composició més homogènia, poden ser més estables i estar higienitzats, generen menys emissions i s’obre l’opció d’arribar a nous mercats de destinació on habitualment el purí cru no hi te accés (ex: fertirrigació, fruiters, vinya,…).

En aquest vídeo es comenten els principals canvis de composició, les finalitats a les que es poden destinar i les possibilitats de millor gestió de quatre tipus d’efluents, cada cop més disponibles en els nostres sistemes agraris:

  • Les fraccions sòlida i líquida dels purins
  • El compost
  • Els efluents del procés de nitrificació-desnitrificació
  • El digerit de les plantes de biogàs

En definitiva els tractaments permeten millorar la capacitat de gestió dels purins. Els sub-productes obtinguts dels tractaments tenen una composició nova i el seu comportament com a fertilitzant és diferent als purins. Per fer un bon ús d’aquests sub-productes és necessari caracteritzar-los i aplicar-los en funció de la nova composició i seguint criteris adequats.

Figura 1. Equip de separació de fraccions sòlides i líquides de purins.
Figura 2. Digestor per l’obtenció de biogàs a partir de purins.

Article elaborat en el marc dels Plans per la millora de la fertilització agrària a Catalunya

Autors

  • August Bonmatí

    IRTA Girona

  • Joan Parera

    Oficina de fertilització i tractament de les dejeccions ramaderes

  • Elena González

    IRTA Programa de Cultius Extensius Sostenibles (Mas Badia)

  • Francesc Domingo

    IRTA Programa de Cultius Extensius Sostenibles (Mas Badia)

Tornar a l'inici

Articles relacionats

El compost i la millora de la fertilitat dels sòls en producció ecològica

Divendres, 30 d'octubre 2026

La fertilització dels cereals ecològics representa un dels reptes principals per mantenir la productivitat dels cultius i, alhora, preservar la fertilitat del sòl a llarg termini. En aquest context, el...

Llegeix-ne més

El rostoll del panís: vendre avui o alimentar el sòl de demà?

Dimarts, 27 d'octubre 2026

Després de collir el blat de moro, a les parcel·les hi queden canyots, fulles, pellofes i espigots que es poden triturar i deixar-los al terreny, incorporar-los al sòl o recollir-los...

Llegeix-ne més

Adequar la dosis de nutrients amb fertilització de precisió en dosis variables

Dilluns, 26 d'octubre 2026

Resultats de la primera campanya d’experimentació on-farm en cultius d’hivern de secà. Als dos últims articles de fertilització de precisió es va explicar com treure mapes de rendiment de la...

Llegeix-ne més