Com els tractaments canvien les característiques de les dejeccions ramaderes

Els tractaments que es realitzen sobre les dejeccions ramaderes poden variar les característiques dels productes que en resulten. És important conèixer aquestes característiques per tal de poder fer una gestió agrícola d’aquests efluents el més sostenible i adaptada a les necessitats de fertilització de les rotacions de cultius.

La composició de les dejeccions ramaderes és molt variable, aquesta variació pot esser deguda a factors com l’espècie animal (porcí, boví, etc.), el sistema productiu (reproducció, engreix, etc.), les instal·lacions, l’alimentació o el maneig de la granja i de les pròpies dejeccions. Fins i tot, en una mateixa fossa/bassa es poden observar variacions importants en la composició per l’estratificació dels nutrients en aquesta. A més, si es realitzen tractaments sobre les dejeccions, els productes resultants (efluents o sub-productes) tenen unes característiques bastant diferents de les dejeccions originals.

Amb els tractaments (físics, químics o biològics) es produeixen una sèrie de canvis respecte els productes inicials, a part de la composició. En general, els efluents presenten una composició més homogènia, poden ser més estables i estar higienitzats, generen menys emissions i s’obre l’opció d’arribar a nous mercats de destinació on habitualment el purí cru no hi te accés (ex: fertirrigació, fruiters, vinya,…).

En aquest vídeo es comenten els principals canvis de composició, les finalitats a les que es poden destinar i les possibilitats de millor gestió de quatre tipus d’efluents, cada cop més disponibles en els nostres sistemes agraris:

  • Les fraccions sòlida i líquida dels purins
  • El compost
  • Els efluents del procés de nitrificació-desnitrificació
  • El digerit de les plantes de biogàs

En definitiva els tractaments permeten millorar la capacitat de gestió dels purins. Els sub-productes obtinguts dels tractaments tenen una composició nova i el seu comportament com a fertilitzant és diferent als purins. Per fer un bon ús d’aquests sub-productes és necessari caracteritzar-los i aplicar-los en funció de la nova composició i seguint criteris adequats.

Figura 1. Equip de separació de fraccions sòlides i líquides de purins.
Figura 2. Digestor per l’obtenció de biogàs a partir de purins.

Article elaborat en el marc dels Plans per la millora de la fertilització agrària a Catalunya

Autors

  • August Bonmatí

    IRTA Girona

  • Joan Parera

    Oficina de fertilització i tractament de les dejeccions ramaderes

  • Elena González

    IRTA Programa de Cultius Extensius Sostenibles (Mas Badia)

  • Francesc Domingo

    IRTA Programa de Cultius Extensius Sostenibles (Mas Badia)

Tornar a l'inici

Articles relacionats

La plataforma eDERAN incorpora un nou mòdul per a la declaració anual de nitrogen (DAN)

Dilluns, 31 d'agost 2026

La DAN és el tràmit anual mitjançant el qual es declara l’origen i la destinació de les dejeccions ramaderes i d’altres fertilitzants nitrogenats. Fins ara, aquesta declaració es realitzava mitjançant...

Llegeix-ne més

Implementant la fertilització variable en cultius extensius: del mapa de prescripció a l’aplicació en camp

Dijous, 30 de juliol 2026

Habitualment la fertilització dels cultius es fa aplicant la mateixa dosi d’adob a tota la parcel·la. Tot i que és una pràctica senzilla, no té en compte que dins d’un...

Llegeix-ne més

Com fer mapes de rendiment de les parcel·les i per què ens interessa tenir-los?

Dilluns, 29 de juny 2026

Ara mateix s’està en plena campanya de collita dels cultius d’hivern i és molt probable que la màquina de collir que s’utilitza tingui la capacitat d’elaborar mapes de rendiment. Normalment...

Llegeix-ne més