boto retorn a inici
MENÚ

EL PAPER DE L’AGRICULTURA EN LES EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE

Dimecres, 28 d'abril 2021

L’evolució de les emissions de certs gasos atmosfèrics a Catalunya, si s’observen les dades globals, sembla que va lligada amb l’activitat econòmica. La reducció de la producció arran de la crisi econòmica de l’any 2008 així ho demostrava, amb una disminució dràstica de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). La recuperació econòmica dels anys que van seguir a aquella crisi reflectia una tendència de nou a l’alça en l’emissió d’aquests gasos (OCCC,2020). L’impacte del confinament de la població i de la parada en l’activitat productiva durant el passat 2020 han ocasionat de nou una certa davallada en la seva emissió, tot i que un cop més, ja s’està tornant als nivells previs a la pandèmia, segons indica l’Organització Meteorològica Mundial (OMM, 2020).

Ara bé, cal preguntar-se quin paper juguen l’agricultura i la ramaderia en el conjunt de les emissions atmosfèriques generades. En primer lloc, cal diferenciar l’emissió d’amoníac (NH3) (veure butlletí de novembre de 2019)  de l’emissió  directa de GEH. En aquest article es farà ressò del paper de l’agricultura en relació amb l’emissió d’aquest segon grup de gasos, entre els quals hi ha el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4) i l’òxid nitrós (N2O) els quals, en les concentracions atmosfèriques actuals, constitueixen els principals contribuents a l’escalfament global del planeta.

La contribució del sector agrari en les emissions de gasos d’efecte hivernacle

Segons l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), el sector industrial i el transport van ser els responsables de més de la meitat de les emissions de GEH a Catalunya l’any 2018 (31% i 29% de les emissions totals, respectivament), seguits del sector energètic (14%). Així doncs, l’agricultura i ramaderia (12%) es mantenen en la quarta posició des de fa molts anys i amb valors entorn de les 5,1 milions de tones de CO2 eq.

Figura 1. Distribució de les emissions de GEH per àmbits d’activitat a Catalunya. Any 2018 (Font: OCCC, 2020)

Incidència de les activitats agrícoles i ramaderes en les emissions

Les dades contemplades per àmbit d’activitat que fan referència a Agricultura i Ramaderia engloben aquelles emissions de GEH que es produeixen en activitats de l’agricultura, la silvicultura, l’aqüicultura i la ramaderia. Inclouen tant les emissions directes resultants, per exemple, de la gestió de purins i fems, com les indirectes generades, per exemple, per l’ús de combustibles fòssils en l’exercici d’aquestes activitats.

Atenent a les dades facilitades per l’OCCC (Figura 2), es pot entreveure com les emissions de GEH generades al sector agrari tenen una forta relació amb la cabana ramadera del país. En termes generals, la majoria de les emissions són originades com a conseqüència de la gestió del bestiar, i estan associades a la gestió dels purins i fems, i a la fermentació entèrica. No obstant això, l’agricultura també hi té un pes important i, conseqüentment, comparteix part de la responsabilitat de reducció de l’impacte que origina la seva activitat.

Figura 2. Distribució de les emissions de GEH normalitzades a CO2 equivalents procedents de les activitats vinculades a l'agricultura i a la ramaderia corresponents a l’any 2018 (Font: Elaboració pròpia a partir de l’Informe de progrés del compliment dels objectius de reducció d’emissions de GEH – OCCC, 2020)

Pràctiques agrícoles que poden ajudar a reduir les emissions

Les emissions de GEH a Catalunya atribuïdes a l’activitat agrícola són rellevants, motiu pel qual no s’han de menystenir. La major part d’aquestes es deuen a l’emissió d’òxid nitrós (N2O) dels sòls lligada amb l’aplicació de fertilitzants nitrogenats, i també a l’emissió de diòxid de carboni (CO2) vinculada amb la utilització de combustibles fòssils i amb la descomposició de la matèria orgànica dels sòls. El gas metà (CH4) té menys pes en les emissions associades a l’agricultura (ben al contrari de la ramaderia) i es deu essencialment al cultiu de l’arròs en condicions d’inundació.

A continuació es detalla un seguit de pràctiques agrícoles que poden ser d’utilitat de cara a la reducció de l’emissió dels gasos esmentats:

Maneig de la fertilització

Maneig del reg

Diversificació dels sistemes de cultiu

Fotografia 1. Sembra de soja i panís sobre coberta de sègol acabada amb corró laminat (Jolbertal SL, Sucs, Lleida) (Foto: Daniel Plaza).

Maneig del sòl, de les restes vegetals i utilització de fitosanitaris.

Consum d’energia

Informació complementària

La volatilització d’amoníac, què és i com reduir-la

Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC). 2020. Informe de progrés del compliment dels objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle. Avaluació de les emissions de GEH a Catalunya, 1990-2018. http://canviclimatic.gencat.cat

Optimitzar l’eficiència productiva per la reducció de gasos d’efecte hivernacle en cultius extensius

Organització Meteorològica Mundial (OMM). 2020. https://public.wmo.int/es

AUTORS

  • Carlos Ortiz

    IRTA Programa de Cultius Extensius Sostenibles (Mas Badia)

  • Jordi Doltra

    IRTA Programa de Cultius Extensius Sostenibles (Mas Badia)

  • Daniel Plaza Bonilla

    Dpt. de Producció Vegetal y Ciència Forestal. Universitat de Lleida. Centre Agrotecnio.

Web desenvolupada per Volcanic Internet
chevron-down linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram