CONTROL DE MALES HERBES EN EL CULTIU DE GIRA-SOL

En les actuals condicions de sequera i davant possibles limitacions en el reg com les sofertes la campanya anterior, conreus com el gira-sol s’erigeixen com a alternativa a d’altres com el blat de moro que té uns requeriments hídrics superiors.

Cal tenir en compte que en les zones de regadiu on predominen els conreus d’estiu, el gira-sol es veurà afectat per les mateixes males herbes que afecten al conreus com el blat de moro o la soja. Per aquest motiu cal cultivar-lo en el marc d’una rotació que ajudi a disminuir la quantitat de males herbes presents al camp.

En les zones de secà on és possible establir-lo, resulta interessant per què permet un canvi de cicle de cultiu, el que afavoreix un millor control i a la reducció del banc de llavors de les males herbes problemàtiques en cereal d’hivern.

La pràctica de desherbatge més freqüent en aquest conreu es basa en la utilització d’herbicides de síntesi. Malgrat tot, el seu port i marc de sembra fan possible el desherbatge mecànic o bé el desherbatge a bandes combinant el químic a la línia del cultiu i el mecànic entre línies.

Al tractar-se d’un cultiu de fulla ampla pot resultar més difícil el control de les males herbes dicotiledònies, sobretot en postemergència del cultiu. Malgrat tot, actualment al mercat hi ha varietats de gira-sol Clearfield que toleren les aplicacions amb l’herbicida Imazamox i també varietas ExpressSun que toleren les aplicacions amb l’herbicida Tribenuron. Aquestes tecnologies permeten disposar d’algunes solucions per al control de les principals dicotiledònies que no es poden utilitzar en varietats convencionals de gira-sol.

D’altra banda la gestió de les gramínies es pot veure facilitada, ja que al igual que en altres cultius com la soja i les lleguminoses és possible la utilització de diversos herbicides inhibidors de la ACCasa per al control de les males herbes de fulla estreta.

En les zones amb presència de la mala herba Amaranthus palmeri es desaconsella la sembra de gira-sol. Es tracta d’un cultiu menys competitiu que el blat de moro i les infestacions d’aquesta mala herba solen ser molt abundants pel què, tot i què hi hagi herbicides autoritzats com S-metolaclor+terbutiliazina o també l’Aclonifen que la controlen força bé en preemergència, és molt probable que provoqui danys i no s’elimini de la parcel·la.

D’altra banda se sap que les poblacions d’A.palmeri que tenim a les nostres contrades han arribat amb una resistència als herbicides inhibidors de la ALS el que fa molt probable que hi hagi un percentatge important d’individus d’aquesta mala herba que sobrevisquin als tractaments en postemergència amb tribenuron i també imazamox en varietats de gira-sol ExpressSun i Clearfield respectivament. Malgrat tot, es recomana l’ús d’aquestes tecnologies combinades amb herbicides de preemergència en camps on es sospita de la presència d’aquesta mala herba per poder disposar de més eines per al seu control.

En quant als herbicides també cal tenir en compte que:

Molts dels herbicides utilitzats en preemergència s’absorbeixen per l’arrel de la mala herba que germina. Per a què això passi, l’herbicida ha d’estar disponible en la solució del sòl. Per tant aplicacions en sòls secs faran que l’herbicida no estigui disponible i les eficàcies es redueixin. És important que el sòl estigui humit o es realitzi un lleuger reg per aspersió després de l’aplicació.

Sòls pesats i amb molta matèria orgànica adsorbiran més herbicida el que farà que n’hi hagi menys de disponible per aconseguir un bon control de les males herbes i per tant les eficàcies es redueixin.

Els herbicides que es poden aplicar en postemergència tenen eficàcies relativament baixes sobre algunes especies de males herbes. L’estratègia herbicida s’ha de planificar des d’abans de la sembra del conreu segons les especies presents a la parcel.la.

Des del punt de vista normatiu també cal recordar algunes de les següents limitacions que venen reflectides a l’etiqueta dels diferents formulats utilitzats en preemergència del blat de moro:

Cal respectar les franges de seguretat que venen indicades a l’etiqueta. En general per a tots els formulats que contenen S-metolaclor, terbutilazina, cal respectar una franja de seguretat respecte a les masses d’aigua superficial de 20 m, la majoria de vegades també amb coberta vegetal. En d’altres matèries actives les distancies poden ser inferiors.

Hi ha limitacions a la repetició del tractament amb una mateixa matèria activa en una mateixa parcel·la. El reglament (UE) 2021/824 limita els formulats amb terbutilazina a una aplicació cada 3 anys en la mateixa parcel·la per a tots els tractaments realitzats en posterioritat al 14 de juny de 2022.

Els formulats que contenen S-metolaclor també tenen la limitació d’una aplicació cada 3 anys reflectida a les seves etiquetes. A banda aquesta campanya 2024 és la darrera en la que es podrà utilitzar aquest herbicida d’acord amb el que estableix el Reglament d’execució (UE) 2024/20 en que no es renova l’aprovació de l’s-metolaclor a la Unió Europea. En concret aquest reglament fixa els terminis:

23 d’abril de 2024 per la retirada de les autoritzacions dels productes que contenen aquesta matèria activa. En aquest sentit s’ha establert un període de gracia per la venda i distribució de les existències disponibles fins al 7 de juny de 2024 (Font MAPA).