El desherbatge en post-emergència dels cereals ens permet avaluar les espècies presents a la parcel.la i així definir millor les necessitats de control. També hi ha disponibles herbicides mes flexibles en quant al moment de tractament.
El moment de tractament en post-emergència precoç té una sèrie d’avantatges per al control de males herbes. El més important és que es pot avaluar la infestació de males herbes present a la parcel·la, tant en densitat com en composició d’espècies, la qual cosa facilita la selecció dels herbicides més apropiats. El què facilita el seu control. Per aconseguir-ho, s’ha d’avaluar amb precisió l’estadi fenològic que presenten les diferents espècies de males herbes per triar correctament les matèries actives a utilitzar segons la seva manera d’absorció i el seu mode d’acció.
Les pluges dels primers dies de novembre, a la majoria de les zones han afavorit la germinació de la major part del margall i el bromus. Per això, és d’esperar que a mitjans de desembre més del 90% de les plàntules ja siguin presents a la parcel.la. És per això que si en el moment del tractament les males herbes tenen fins a dos fulles desenvolupades, seran més eficients els herbicides d’absorció radicular ja que hi ha humitat suficient al sòl per assegurar l’eficàcia.
Quan les males herbes sobrepassen les dues fulles desenvolupades, és recomanable l’utilitzar herbicides d’absorció principalment foliar ja que aquests són més eficients a partir d’aquest moment. S’engloben dins d’aquest grup tots els herbicides inhibidors de la ACCasa, com poden ser Diclofop, clodinafop o pinoxaden i també els herbicides inhibidors de l’ALS com, entre d’altres, iodosulfuron, piroxsulam, florasulam, tribenurón o metsulfuron.
El moment ideal d’aplicació d’aquest tipus d’herbicides, per a controlar gramínies, és fins a les 4-5 fulles, d’aquí que el més convenient és seguir les indicacions de l’etiqueta de cada un d’aquests formulats.
Quan s’utilitzen aquestes matèries actives la tendència és a realitzar tractaments excessivament tardans. Això és així perquè es té falsa creença que fins que no hagin germinat totes les plàntules de males herbes no s’han d’aplicar i no es té en compte que les infestacions de males herbes que més comprometen el rendiment són les precoces. A més, com més gran és l’estat de desenvolupament de les males herbes, menor és l’eficàcia que s’obtindrà.
Finalment, i per facilitar la feina a agricultors i tècnics, al mercat també s’ofereixen formulats amb matèries actives d’ambdós grups. Així s’aconsegueix una finestra d’aplicació més àmplia.
Depenent de la matèria activa a aplicar, no solen ser necessaris grans volums d’aigua, n’hi ha prou amb entre 100 i 200 l / ha. Tampoc és necessari generalment utilitzar broquets que generin gota fina per tenir un gran recobriment, n’hi ha prou amb broquets que proporcionin gota de mida mitjana.
És per això que una bona opció de tractament és utilitzar baixes pressions, entre 1,5 i 2,5 bar amb broquets de ventall pla ja que així es redueix el risc de deriva. Si que hem de tenir en compte que hi ha herbicides d’absorció foliar que poden baixar la seva eficàcia si s’apliquen amb broquets d’injecció d’aire per la qual cosa hem de consultar al fabricant.
Des de la Universitat de Lleida amb la col·laboració de la Unitat de Malherbologia del Servei de Sanitat Vegetal del DARP, s’està continuant amb el desenvolupament del sistema IPMWise (www.ipmwise.es), incorporant els nous herbicides disponibles y també, a partir d’aquesta tardor, la Colza. Amb aquesta eina es poden ajustar les recomanacions d’herbicides a la infestació existent a la parcel.la.
Recordeu que l’ús dels herbicides sempre s’ha de fer en combinació amb altres mesures de control. S’ha de practicar el control integrat. Es la manera de fer sostenible el control de les males herbes al disminuir la pressió de selecció que aquests fan sobre les poblacions a controlar.
Josep Mª Montull
UdL
Josep Mª Llenes
DARP
Andreu Taberner
