boto retorn a inici
MENÚ

VARIETATS DE BLAT DE MORO DE CICLE LLARG PER A GRA

Dimecres, 26 de febrer 2025

Les varietats que han mostrat un bon comportament productiu a les dues principals zones productores de blat de moro de Catalunya han estat MAXEED, KWS POSEIDO, ZAPOTEK i DKC6351 YG. A les comarques litorals de Girona, P1524, LG31710 YG, PORTBOU YG i P1921 han estat els híbrids que durant els darrers quatre anys han mostrat les majors produccions, tot i que sense diferències significatives amb la resta. Als regadius de Lleida sí que s’han vist diferències en producció entre el DKC6980 i l’híbrid de cicle més curt P0937Y. Les varietats més tardanes i amb una  humitat del gra més elevada al moment de la collita han estat LG31710 YG i LG31700. Totes les varietats han mostrat infeccions per Fusarium verticillioides amb més del 50% de les panotxes afectades, essent IXABEL, DKC6980, MAXEED i PORTBOU YG les més susceptibles.

Girona litoral

Al litoral de Girona, totes les varietats assajades durant quatre anys han mostrat un bon comportament productiu, sense diferències significatives entre elles (Figura 1). Tot i així, les que han mostrat unes produccions més elevades que el testimoni han estat P1524, LG31710 YG i PORTBOU YG. Amb tres anys de dades han mostrat també molt bon rendiment P1884 i MAXEED.

Figura 1. Índex productiu respecte al testimoni P1921 de les varietats assajades al litoral de Girona. *Varietats transgèniques amb la modificació MON 810. Varietats de cicle 500 , varietats de cicle 600,  varietats de cicle 700. Les varietats amb la mateixa lletra formen part del mateix grup productiu (sense diferències significatives entre sí) segons la separació de mitjanes d’Edwards and Berry.

Regadius de Lleida

A la zona dels regadius de Lleida s’han observat diferències significatives en producció entre els híbrids assajats en tots els anàlisis, de quatre, tres i dos anys (Figura 2). Amb 4 anys de dades ha destacat la varietat DKC6980, i amb resultats de 3 anys el ZAPOTEK YG, DKC6351YG i MAXEED.

Figura 2. Índex productiu respecte al testimoni P1921, de les varietats assajades als regadius de Lleida. *Varietats transgèniques amb la modificació MON 810. Varietats de cicle 500 , varietats de cicle 600,  varietats de cicle 700. Les varietats amb la mateixa lletra formen part del mateix grup productiu (sense diferències significatives entre sí) segons la separació de mitjanes d’Edwards and Berry.

Les varietats que han mostrat un bon comportament a les dues localitats d’assaig han estat MAXEED, KWS POSEIDO, ZAPOTEK i DKC6351YG (Figura 3). En general, les varietats que han presentat una humitat del gra més elevada al moment de la collita han estat les de cicle més llarg i amb una data de floració més tardana: LG31710 YG i LG31700, seguides de KWS POSEIDO, DKC6980, P1921 i P1884. La humitat més baixa s’ha observat en la varietat de cicle més curt,  P0937Y (cicle 500), seguida de MAXEED (cicle 600) i KWS KEFIEROS YG (cicle 700).

Figura 3. Índex productiu de les varietats assajades als regadius de Lleida i al litoral de Girona durant les campanyes 2022, 2023 i 2024.

Les alçades de planta i d’inserció de la panotxa més elevades s’han observat en els híbrids KWS POSEIDO, KWS KEFIEROS YG, IXABEL, P1524, P1570, P1884 i P1921 (Taula 1). Totes les varietats assajades durant els darrers 3 anys han mostrat infeccions  per Fusarium verticillioides al gra, la majoria amb més d’un 50% de les panotxes afectades, i essent les més susceptibles IXABEL, DKC6980, MAXEED, i PORTBOU YG (més d’un 80% d’incidència). Les varietats ZAPOTEK, ZAPOTEK YG i P1332Y han estat les que han mostrat una major verdor de les plantes durant més temps. MAXEED ha estat l’híbrid amb una relació més bona entre el nombre de grans per panotxa i el pes del gra (Figura 4).

Figura 4. Relació entre el pes del gra i el nombre de grans per panotxa als assaigs de La Tallada d’Empordà les campanyes 2022, 2023 i 2024.

Taula 1. Taula de característiques de les varietats de blat de moro de cicle llarg per a gra assajades a Girona litoral i als regadius de Lleida (en cursiva les que només s’han assajat durant dos anys).

AUTORS

  • Joan Serra

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Josep Anton Betbesé

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Roser Sayeras

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Teresa Font

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Maria Boix

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Andrea López

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Berta Cunill

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Joan Fañé

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Judit Recacha Borrell

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Jordi Doltra

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

Web desenvolupada per Volcanic Internet
chevron-down linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram