LES TEMPERATURES ELEVADES DURANT LA FLORACIÓ PODEN COMPROMETRE LA FECUNDACIÓ DEL BLAT DE MORO I REDUIR-NE EL POTENCIAL PRODUCTIU

Les temperatures excepcionalment elevades registrades entre finals de juny i principis de juliol poden haver afectat la fecundació del cultiu de blat de moro en les parcel·les que es trobaven en plena floració durant aquest període. Amb conseqüència, el  rendiment final se’n podria ressentir.

La fecundació és una de les fases més sensibles del desenvolupament del cultiu.  Temperatures màximes superiors als 35ºC poden reduir la viabilitat del pol·len i dificultar el creixement del tub pol·línic, imprescindible perquè es produeixi la fecundació de l’òvul. Aquest efecte es veu accentuat quan les temperatures elevades coincideixen amb el període d’emissió del pol·len, que habitualment s’allarga durant uns deu dies.

A la Tallada d’Empordà (Figura 1), entre els mesos de juny i juliol, s’han registrat 16 dies amb temperatures màximes superiors als 35ºC. En destaquen especialment les dues primeres setmanes de juliol, durant les qual es van encadenar sis dies consecutius amb temperatures per sobre d’aquest llindar. Si els camps es trobaven en plena floració durant aquests dies, és probable que la fecundació s’hagi vist parcialment afectada.

A aquestes condicions de calor extrema s’hi va afegir una humitat relativa molt baixa, afavorida per la presència de tramuntana. La combinació de temperatures elevades i baixa humitat redueix la viabilitat del pol·len i incrementa el risc d’una fecundació incompleta.

Els efectes d’aquestes condicions no són immediatament visibles. Quan els grans es troben en les primeres fases de desenvolupament, per determinar si s’ha produït la fecundació, cal observar l'estat de les sedes. Si, en sacsejar la panotxa, les sedes continuen unides als òvuls, significa que la fecundació encara no s’ha produït. En canvi, quan les sedes es desprenen, indica que l'òvul ha estat fecundat correctament. En aquest cas, les sedes acaben assecant-se i adquirint una coloració marronosa.

Les possibles mancances de fecundació es poden observar un cop superat l’estadi límit d’avortament dels grans (SLAG), aproximadament quinze dies després de la floració. En aquests casos és habitual trobar panotxes amb zones sense grans o amb una distribució irregular, conseqüència d’una fecundació incompleta (Figura 2). Aquest fenomen pot comprometre el potencial productiu del cultiu, ja que redueix el nombre final de grans per panotxa i, en conseqüència, el rendiment.