El control de les males herbes és una de les pràctiques fonamentals per garantir un bon establiment i desenvolupament dels cultius, necessari per aconseguir els objectius productius a l’hora de la collita. L’ús intensiu d’herbicides, a banda del cost econòmic que representa, es troba subjecte a regulacions cada cop més restrictives com a conseqüència de les actuals exigències ambientals. El desherbatge mecànic és una forma alternativa, o complementària, de controlar males herbes que té un interès creixent en diferents cultius i sistemes productius. L’objectiu d’aquesta estratègia de desherbatge ha de ser assolir una reducció de la població de males herbes a nivells que no puguin repercutir negativament en el rendiment i/o qualitat de la collita. Per aconseguir-ho, és necessari un coneixement suficient de quines espècies de males herbes són les més habituals a la nostra parcel·la, així com un adequat maneig del cultiu.
Per actuar mecànicament sobre les males herbes de forma eficaç, hem de conèixer quins tipus de males herbes i en quina abundància són habituals a la nostra parcel·la o en les nostres condicions de producció. Segons la situació en que ens trobem, podrem planificar les actuacions de control mecànic i/o químic que ens permetran una protecció adequada del cultiu. En general, podem diferenciar entre plantes anuals, que poder ser gramínies o dicotiledònies, i males herbes perennes. Com s’observa a la Figura 1, el control mecànic sol ser més efectiu per plantes anuals de fulla ample i més difícils en espècies plurianuals. A més, l’eficàcia depèn també de l’estadi de desenvolupament de les males herbes que volem eliminar (Figura 1). Aquest haurà de ser sempre el dels estadis inicials, sempre més enrederit que l’estadi del cultiu principal. En qualsevol cas serà problemàtic eliminar les males herbes a partir de la tercera fulla.
Figura 1. Eficàcia per controlar les males herbes amb diferents eines mecàniques: bona (verd), mitjana (taronja) i baixa (vermell). Font: ITAB Institut technique de l’agriculture Biologique, ARVALIS Institut du végétal.
Un control de les males herbes per mitjans mecànics requereix tenir una presència de males herbes reduïda, cosa que es pot aconseguir amb un combinat de pràctiques agronòmiques complementàries en relació a la planificació del cultius, el cultiu del sòl, la sembra i la fertilització. Cal preveure una rotació de cultius que redueixi l’abundància del banc de llavors de les principals males herbes de la zona, alternant grups d’espècies, en particular introduint lleguminoses, i evitant el monocultiu cerealístic.
Una sembra tardana també pot ajudar al control de l’abundància de males herbes, a l’afavorir l’emergència de les llavors prèviament a la preparació del terreny per a la sembra. Amb desherbatge mecànic caldrà fer una densitat de sembra lleugerament superior (es considera adequat un 10% més) i un pèl més profunda (uns 5 cm) per tal de compensar i protegir dels possibles danys que es poden causar al arrencar les males herbes.
Serà també important que el cultiu sigui més competitiu que les males herbes, pel que, a més del seu estat sanitari, haurà de tenir el vigor suficient fruit d’una adequada fertilització.
Com s’ha comentat, convé iniciar el control de males herbes el més aviat possible i de forma continuada en funció de l’abundància de males herbes que són necessàries controlar. Es poden requerir diverses passades de l’eina mecànica, fins i tot complementades amb l’aplicació d’herbicides, des de la sembra fins abans de la data d’espigat o formació del segon nus.
Existeixen diferents eines de desherbatge i cada una d’elles té un maneig òptim en funció de les seves característiques i del moment de l’actuació (Figura 2). En general, la configuració del desherbatge mecànic (velocitat del tractor i agressivitat de les pues) serà funció de l’estudi del cultiu, i s’haurà d’incrementar la intensitat de la intervenció a mesura que el cultiu estigui més establert. El marc de sembra condiciona el tipus d’eina de control mecànic que es pot emprar. L’ús de binadora convencional (sense autoguiat) necessita una separació de línies de cultiu mínima de 40-50 cm pel que només seria adequat per colza o lleguminoses de gra.
Figura 2. Recomanacions de configuració de les diferents eines de desherbatge en funció de l’estadi de desenvolupament del cultiu d’hivern. Font: ITAB Institut technique de l’agriculture Biologique, ARVALIS Institut du végétal.
A la campanya 2018-2019 s’han fet, a la zona de l’Empordà, diferents assaigs de control mecànic de males herbes en cultiu d’hivern, comparant amb l’aplicació convencional d’herbicides o en maneig ecològic. Les eficiències de control es mostren en la Taula 1. S’observa que un control mecànic adequat ha resultat en unes eficàcies de control similar a les resultants de l’aplicació convencional d’herbicides. Això implica un seguiment de la dinàmica de desenvolupament de les males herbes per intervenir-hi sempre que sigui oportú. S’ha de tenir en compte que en aquests assaigs la incidència de males herbes no va resultar en un impacte diferenciat en els rendiments.
Taula 1. Eficàcies de control de males herbes amb control mecànic i químic respecte a la no intervenció en diferents assaigs en cultius d’hivern a la campanya 2018-2019. El tractament mecànic inclou totes les passades cregudes necessàries mentre que el mecànic simple es limita a una única passada per cultiu.
Jordi Doltra
IRTA Mas Badia
Joan Serra
IRTA Mas Badia
Maria Roca
IRTA Mas Badia
Alex Estadella
Centre de Mecanització Agrària
