L’agricultura de conservació es basa en la mínima pertorbació del sòl, la rotació de cultius diversificada i la cobertura permanent del sòl amb adobs verds. En els últims anys, a Europa s’han desenvolupat diverses tècniques i pràctiques agrícoles per a la millora i la conservació de la qualitat del sòl, com ara la llaurada mínima, els adobs verds i la sembra directa en sistemes de conreus herbacis extensius.
Aquest article recull l’opinió d’alguns agricultors ecològics catalans sobre l’ús d’aquestes pràctiques i de com veuen el seu efecte sobre la qualitat del sòl. A més, també s’aporten algunes recomanacions sobre la gestió dels conreus herbacis extensius ecològics.
Diversos estudis han posat de manifest l‘efecte positiu de la llaurada mínima i els adobs verds sobre la fertilitat del sòl, la biodiversitat, la capacitat de retenció d’aigua, el control de l’erosió del sòl, el consum d’energia i les emissions de gasos efecte d’hivernacle.
No obstant això, l’ús de la llaurada mínima sovint va associat a un augment de l’abundància de males herbes, especialment d’espècies perennes i gramínies anuals, que poden afectar negativament el rendiment del cultiu. Tot i això, una infestació més elevada de males herbes no sempre condueix a un augment de pèrdues de rendiment, ja que l’abundància de males herbes pot ser inferior al llindar de reducció significativa del rendiment .
L’any 2012, dins del projecte europeu TILMAN ORG, es va recollir l’opinió de 33 agricultors ecològics de la Catalunya Central respecte de les tècniques de llaurada mínima, sembra directa i ús d’ adobs verds.
La majoria d’aquests agricultors havien fet servir maquinària per a les labors que no produeixen inversió de les capes del sòl (llaurada mínima amb cisell, cultivador, estripadora). Només 15 pagesos havien incorporat adobs verds a la rotació en alguna ocasió, i només 10 d’ells ho continuaven fent, mentre que la sembra directa la utilitzaven el 21% dels agricultors entrevistats.
En els següents quadres es mostren les opinions recollides:
L’any 2016, en el marc d’un altre projecte europeu Fertilcrop, es va recollir l’opinió de 25 pagesos que gestionen finques amb conreus herbacis extensius de secà ecològics, per tal de relacionar les diferents tècniques de conservació utilitzades amb la seva percepció sobre com afectaven la qualitat del sòl.
La majoria d’agricultors opinaven que, per tenir uns resultats òptims en els sistemes de producció de cereals extensius, la rotació ha d’incloure cultius de lleguminoses, cultius d’arrel i farratges, tot i que el 40% no utilitzaven els adobs verds i un 36% en desconeixia els seus efectes.
El 60% utilitzava maquinària que no inverteix les capes superficials del sòl (arada de cisell, estripadora, o cultivador) però també n’hi havia que utilitzaven l’arada de pales de forma ocasional (52%), cada dos o tres anys.
Del total d’enquestats, només el 36% opinava que l’arada de pales, feta servir de manera freqüent (un cop cada any), tindria un efecte negatiu en el sòl.
Universitat de Barcelona
Institut de Recerca de la Biodiversitat
Joan Serra