DESHERBATGE MECÀNIC EN CONREUS EXTENSIUS D’HIVERN, UNA EINA MÉS PEL CONTROL SOSTENIBLE DE LES MALES HERBES

El control de les males herbes és un dels principals problemes al qual han de fer front els pagesos. Un control efectiu i sostenible ha de ser l’objectiu de qualsevol productor i per aconseguir-ho disposa de diferents eïnes. Una d’elles és el desherbatge mecànic, una pràctica que esdevé fonamental si es vol avançar cap a un control més sostenible de les males herbes. Tot i així, cal acompanyar-la d’altres mesures per obtenir uns bons resultats.

EL RASCLE DE PUES

El desherbatge mecànic representa una de pràctiques més importants per fer una transició cap a un model de control de les males herbes més sostenible i que generi menys toxicitats. Existeixen diferents màquines per a realitzar tal funció: el rascle de pues, la binadora i la grada rotativa d’estrelles, entre d’altres. No obstant, el rascle de pues flexibles és l’eina més emprada en conreus extensius d’hivern.

Com es pot veure a la Figura 1, el rascle de pues consisteix en una sèrie de pues flexibles que graten la superfície del sòl arrancant les males herbes. El rascle té tres nivells de regulació: la inclinació de les pues, la velocitat de treball i la profunditat de treball. Depenent de les condicions del moment en que es passi el rascle (estadi de les males herbes, estadi del cultiu, humitat del sòl, etc.), s’ajustarà la màquina d’una manera o altra (Figura 2).

*Figura 2. Regulació recomanada del rascle de pues en funció de l’estadi del cultiu.*

L’EFICACIA DEL RASCLE DE PUES

*Figura 3. Sòl compactat on les pues no poden treballar correctament.*

Diferents factors influeixen en l’eficàcia del rascle de pues:

– El tipus de mala herba. S’observen millors eficiències en herbes dicotiledònies anuals (fulla ampla) que en monocotiledònies anuals (fulla estreta). Per altra banda, cal dir que no s’obté un bon control de les herbes perennes, en general.
– L’estadi de la mala herba. Contra més petita sigui la mala herba, més fàcil serà eliminar-la. Estadis a partir de 2-3 fulles o rossetes de més de 2 cm de diàmetre dificulten el control.
– L’estat del sòl. Sòls compactats (Figura 3), massa molls, massa secs, glaçats o molt pedregosos dificulten el treball de les pues flexibles.
– Les condicions climatològiques. Sol, vent i manca de precipitacions després d’una passada de rascle de pues eviten que les males herbes puguin tornar a arrelar

Tenint en compte aquests quatre factors, podem arribar a obtenir eficàcies d’entre el 60 i el 90%. No obstant, aquest nivell de control pot ser insuficient si el nivell inicial de males herbes de la parcel·la és alt (> 20 plantes/m2).

Per altra banda, cal considerar dos possibles efectes adversos d’una passada de rascle de pues:

La germinació de noves males herbes.

Els danys en el cultiu. És habitual tenir pèrdues d’entre el 5 i el 15 % de les plantes, per tant, es recomana augmentar la densitat de sembra i sembrar més profund

EL CONTROL HOLÍSTIC DE LES MALES HERBES

*Figura 4. La colza és una bona opció per tenir a la rotació amb els cereals d’hivern.*

Com s’ha comentat anteriorment, el rascle de pues no pot controlar les males herbes per si sol, és una eina més que s’ha de sumar a un seguit d’altres pràctiques per tal d’obtenir un control més sostenible de les males herbes. Aquestes pràctiques són la rotació de cultius (diferents famílies d’espècies i diferents cicles de cultiu), les falses sembres, evitar les dates de sembra precoces i prioritzar cultius i varietats (de port erecte i altes) més competitives amb les males herbes, entre d’altres.