El Cannabis sativa és una planta herbàcia anual pertanyent a la família Cannabaceae que es caracteritza per tenir compostos cannabinoides, entre els quals els més rellevants són el tetrahidrocannabinol (THC), d’efecte psicoactiu, i el cannabidiol (CBD), sense efecte psicoactiu però amb altres propietats farmacològiques.

Inclou les subespècies sativa, ruderalis i indica; Cannabis sativa ssp. sativa; Cannabis sativa ssp. ruderalis; i Cannabis sativa ssp. indica.

“Cànem” és el terme que s’empra per a fer referència a la subespècie Cannabis sativa ssp. sativa, amb un baix contingut en THC, conreada principalment amb finalitats industrials (obtenció de fibra, grans1 i llavors).

S’ha conreat cànem, al llarg de la història, com a font de fibra per a ús tèxtil o paper, per a l’obtenció de productes per a l’alimentació, amb finalitats medicinals o per a usos cosmètics.

Actualment, hi ha un interès creixent per les plantacions d’aquest cultiu, en particular pel seu contingut en CBD, per la qual cosa és necessari fer una sèrie de puntualitzacions respecte a la normativa legal que regula la seva producció, així com les obligacions per als productors:

Normativa sobre estupefaents que afecta el cultiu del cànem (Cannabis sativa ssp. sativa)

El cànnabis, i el cultiu de la planta de cànnabis, es troba regulat per la Convenció Única de 1961 sobre estupefaents (d’ara endavant, CU), signada i ratificada per Espanya el 3 de febrer de 1966, i per la Llei 17/1967, de 8 d’abril, per la qual s’actualitzen les normes vigents sobre estupefaents, adaptant-les al que s’estableix en el convenció de 1961 de les Nacions Unides.

Segons aquesta normativa s’entén com a “estupefaent” qualsevol de les substàncies incloses en les llistes I i II, naturals o sintètiques, annexes a la CU.

En la llista I de la CU es troba inclòs el cànnabis i la seva resina2 i els extractes i tintures de cànnabis, independentment dels seus continguts en THC, per la qual cosa tenen la consideració d’estupefaents, i la seva producció, fabricació, exportació, importació, distribució, comerç, ús i possessió ha de limitar-se a fins mèdics i científics (article 4 c de la CU).

La citada normativa no és aplicable al cultiu de les plantes de cànnabis amb finalitats industrials (fibra, gra i llavors), segons es recull en l’article 28 de la CU, i sempre que manqui del principi estupefaent conforme a l’article 9, de la llei 17/1967, de 8 d’abril.

Per tant, els cultius de plantes de cànnabis requereixen d’autorització prèvia de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), excepte els cultius de plantes de cànnabis destinats a fins industrials (exclusivament destinats a l’obtenció de fibra, gra i/o llavor) que manquin del principi estupefaent.

Condicionants en les plantacions de cànem

Plantacions de cànem destinades a la producció industrial (fibra, gra i llavor) que no requereixen autorització prèvia de l’AEMPS:

Caldrà tenir en compte els següents aspectes:

-És necessari utilitzar llavors certificades de varietats inscrites en el Catàleg comú de varietats d’espècies de plantes agrícoles de la Unió Europea, o de varietats que compten amb una autorització provisional de comercialització, segons la Decisió 2004/842/CE3 de la Comissió, d’1 de desembre de 2004, i que tenen un contingut en el principi estupefaent tetrahidrocannabinol (THC) menor del 0,2%. Aquest llistat pot consultar-se a l’apartat III. 85, Cannabis sativa L., del Catàleg Comú de Varietats d’Espècies Agrícoles

-El cultiu només pot destinar-se a l’obtenció de fibra, gra i llavors.

-Les summitats, també denominades “cabdells” són considerades estupefaents, fins i tot en el cas de cultius amb varietats de THC no superior al 0,2%.

-Cal tenir en compte que els productes destinats a ús cosmètic estan sotmesos a una regulació específica, competència de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris del Ministeri de Sanitat, i els ingredients utilitzats en la fabricació de cosmètics han d’estar continguts en la base de dades d’ingredients cosmètics de la Comissió Europea, CosIng (https://ec.europa.eu/growth/tools-databases/cosing/), conforme a la llista de substàncies recollida en el Reglament (CE) núm. 1223/2009 de Productes Cosmètics. Es pot trobar major informació de la citada regulació en la web de l’AEMPS: https://www.aemps.gob.es/cosmeticos-y-cuidado-personal/cosmeticos/

-Així mateix, respecte a l’ús alimentari, només presenten historial de consum segur i significatiu aquells aliments procedents exclusivament dels grans (les llavors no destinades a la sembra) del cànem, com per exemple, oli, proteïna de cànem i farina de cànem, sempre que siguin varietats amb un contingut en THC per sota del 0,2%. Aquells productes que no han pogut demostrar historial de consum significatiu ni segur a laUnió Europea abans del 15 de maig de 1997 es consideren nous aliments i estan sota l’àmbit d’aplicació el Reglament (UE) 2015/2283 relatius a nous aliments.

-Cal fer la Declaració Agrària (DUN), on s’ha de declarar anualment les parcel·les de l’explotació i la destinació de la producció. Mitjançant aquest tràmit s’inscriurà l’explotació al REGEPA (Registre General de la Producció Agrícola).

Presentar una declaració responsable al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) indicant qualsevol altre aprofitament de la planta.

-Cal tenir en compte que aquestes explotacions hauran de complir la normativa general d’una explotació agrícola.

-Respecte a la producció de llavor s’haurà de tenir en compte el següent:

> Per a produir llavors de cànem, cal estar registrat com Productor de Llavors, d’acord al Reial decret 1891/2008 dins del grup d’espècies tèxtils (12).

> La producció de llavor s’haurà de fer d’acord al Reglament Tècnic de Control i Certificació de Llavors de Plantes Tèxtils aprovat per Ordre ARM/3372/2010. En ell s’especifica els requisits dels camps de producció i de la qualitat de la llavor segons la categoria a produir, així com la necessitat d’estar sotmès al control oficial dels tècnics de les comunitats autònomes per a la seva certificació, entre altres disposicions.

-Només està autoritzada la comercialització de llavor certificada. No es pot comercialitzar el planter de cànem.

-Cal contactar amb l’Ajuntament del municipi a on es vol realitzar la plantació per verificar si es necessita algun tipus d’autorització.

-És recomanable comunicar l’activitat als cossos policials.

-Cal guardar la documentació de les llavors utilitzades (factura i etiquetes) durant un mínim de tres anys

Cultiu de plantes de cànnabis destinades a finalitats de recerca, mèdiques o científiques que requereixen autorització de l’AEMPS

-És imprescindible disposar d’una autorització de l’AEMPS.

-Els requisits per a l’obtenció d’aquestes autoritzacions es poden trobar en la pàgina web de l’Agència: https://www.aemps.gob.es/medicamentos-de-uso-humano/estupefacientes-y-psicotropos/

-Una vegada disposeu d’aquesta autorització, haureu de demanar un informe d’idoneïtat per al cultiu de les parcel·les on voleu realitzar la producció, al cap de la Secció Territorial d’Agricultura i Sanitat Vegetal de la vostra demarcació territorial, excepte si el cultiu es produeix en hivernacle o en test.

-Cal fer la DUN, on s’ha de declarar anualment les parcel·les de l’explotació i la destinació de la producció. Mitjançant aquest tràmit s’inscriurà l’explotació al REGEPA (Registre General de la Producció Agrícola).

Presentar una declaració responsable al DARP indicant qualsevol altre aprofitament de la planta.

-Cal tenir en compte que aquestes explotacions hauran de complir la normativa general d’una explotació agrícola.

-Cal contactar amb l’Ajuntament del municipi a on es vol realitzar la plantació per verificar si es necessita algun tipus d’autorització.

-És recomanable comunicar l’activitat als cossos policials.

1 Entenent com a gra la llavor no destinada a sembra.

2 Per “cànnabis” s’entén “les summitats, florides o amb fruit, de la planta del cànnabis (a excepció de les llavors i de les fulles no unides a les summitats) de les quals no s’ha extret la resina, qualsevol que sigui el nom amb què se les designi. Per “resina de cànnabis” s’entén la resina separada, en brut o purificada, obtinguda de la planta de la “cànnabis”. Per “planta de cànnabis” s’entén tota planta del gènere cànnabis. Les “summitats” són els àpexs o extrems de la planta també denominats “cabdells”.

3 2004/842/CE: Decisió de la Comissió, d’1 de desembre de 2004, relativa a disposicions d’aplicació per les quals els Estats membres poden autoritzar la comercialització de llavors pertanyents a varietats per a les quals s’hagi presenta una sol·licitud d’inscripció en el catàleg nacional de varietats d’espècies de plantes agrícoles i hortícoles https://eurlex. europa.eu/eli/dec/2004/842/oj

ESQUEMA D’USOS i CONDICIONANTS
+ INFORMACIÓ

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

logotipo RuralCat
facebook twitter insatgram
IRTA
facebook twitter youtube linkedin