Les plagues que poden afectar el blat de moro durant els primers estadis de desenvolupament són diverses i poden ser molt agressives amb el cultiu. Les restriccions dels darrers anys han deixat sense efecte els insecticides de la família dels neonicotinoids, que eren els que presentaven les eficàcies més elevades per fer front a aquestes plagues. Actualment es poden utilitzar insecticides microgranulats a la línia de sembra que permeten obtenir un cert control sobre els insectes que perjudiquen al cultiu.
En els primers estadis de desenvolupament del blat de moro trobem diverses plagues que poden afectar i produir danys al cultiu de forma irreversible, principalment les plagues del sòl: el cuc del filferro, els cucs blancs i els cucs grisos. Els dos primers són espècies de coleòpters i són plagues estrictament del sòl ja que és el seu hàbitat natural. Els cucs grisos en canvi, són erugues de diferents espècies de lepidòpters, i es solen incloure en aquest grup perquè s’amaguen al sòl.
En general aquestes plagues piquen i es mengen la tija fins arribar a l’ull, provocant així la mort de la planta. Els danys es comencen a detectar quan s’observen plantes amb la fulla central pansida o que es comença a assecar. Es solen moure en rodals i es poden anar estenent per la parcel·la si no s’actua a temps.
A part de les plagues del sòl, també els pugons i els cicadèl·lids poden ser responsables de danys irreversibles al cultiu, en aquest cas per la transmissió de virosis.
Al desembre del 2013 es va fer efectiva la primera prohibició de determinats insecticides de la família dels neonicotinoids, al·legant un risc elevat per les abelles degut a l’exposició a la pols que es genera durant la sembra, a l’exposició a la gutació, i en menor mesura a la ingesta de residus presents en pol·len i nèctar contaminats. En aquesta ocasió es van prohibir 3 matèries actives: imidacloprid, clotianidina i el tiametoxan, que es comercialitzaven amb els productes GAUCHO i PONCHO de Bayer i CRUISER de Syngenta respectivament.
El passat mes d’abril de 2020 es va fer efectiva una nova prohibició, la del darrer insecticida de la família dels neonicotinoids que quedava permès en blat de moro, el thiacloprid comercialitzat sota la marca SONIDO de Bayer.
El producte es podia vendre fins al maig del 2020 i se’n podia fer ús fins aquest febrer 2021. En aquest cas es va al·legar un risc pels organismes aquàtics, abelles i plantes i per la salut humana degut a la contaminació d’aigües subterrànies per metabòlits del thiacloprid.
Amb la prohibició dels neonicotinoides el tractament insecticida de la llavor de blat de moro queda reduït a un únic producte, el Force®20 CS de Syngenta (Taula 1). Les altres alternatives autoritzades passen per l’aplicació de microgranulats a la línia de sembra amb 3 matèries actives diferents: teflurina, cipermetrina i lambda cihalotrina.
Taula 1. Insecticides autoritzats en blat de moro amb les matèries actives corresponents, les dosis d’aplicació i les dades d’eficàcia. Taula adaptada a partir de la informació d’Arvalis – Institut du Végétal, 2021.
Els resultats obtinguts per Arvalis, indiquen una eficàcia relativament baixa del tractament de la llavor amb Force®20 CS pel control del cuc del filferro respecte el SONIDO. Les matèries actives cipermetrina i lambda cihalotrina mostren una eficàcia interessant per el control del cuc del filferro. L’eficàcia de la teflutrina en canvi, és insuficient a la dosi que està autoritzada a l’estat Espanyol.
És important estar molt alerta sobretot aquesta primera campanya després de la darrera prohibició, ja que es poden trobar atacs de plagues durant els primers estadis del cultiu en parcel·les on fins al moment això no havia suposat un problema.
Joan Serra
IRTA Programa de Cultius Extensius Sostenibles (Mas Badia)
Roser Sayeras
IRTA Programa de Cultius Extensius Sostenibles (Mas Badia)
Eduard Gonzalo
IRTA Programa de Cultius Extensius Sostenibles (Mas Badia)
Joan Fañé
IRTA Programa de Cultius Extensius Sostenibles (Mas Badia)
