boto retorn a inici
MENÚ

LES PRODUCCIONS D’AQUESTA CAMPANYA S’HAN VIST AFECTADES PER LA METEOROLOGIA DELS ÚLTIMS MESOS EN ALGUNES ZONES

Dimecres, 29 de juny 2022

Aquesta última campanya de cereal d’hivern ha estat marcada per les diferents afectacions meteorològiques que han tingut lloc al llarg del cicle del cultiu. Des de la sequera del mesos de desembre, gener i febrer passant per les fortes glaçades d’inicis d’abril i acabant per l’onada de calor i les temperatures anormalment altes que van haver-hi a principis de maig.

Com han afectat aquests episodis al blat, l’ordi o la colza? Quina incidència hi ha hagut a les diferents zones del territori català? Quines produccions han tingut els agricultors i que en pensen de tot plegat? Hem parlat amb alguns agricultors per saber què en pensen.

En general sembla que a les zones més temperades o litorals els episodis de fred i calor han estat més continguts i les afectacions han estat menors. En Salvador Puig, al Baix Empordà, comenta que ha obtingut produccions d’ordi que ronden els 8.000 kg/ha, i que el blat, encara per collir a dia d’avui, sembla que també tindrà molt bones produccions. Per tant, ni les glaçades ni la onada de calor han afectat les seves produccions. Si bé és cert, que la producció de colza s’ha vist afectada per un episodi de pluges primaveral. Això, i el terreny fondal on es trobava farà que tingui produccions per sota la mitjana.

Al pla de l’Estany, en Miquel Badosa, comenta que la dinàmica de produccions en general es troba dins de la mitjana habitual. No ha sigut un any excepcional però tampoc molt dolent. En ordi, per exemple, on les produccions habituals acostumen a ser de 4.500 kg/ha han passat aquest any al voltant dels 4.000 kg/ha, probablement associat a la calorada del mes de maig que ha afectat als cicles més curts, etc. En blat si que s’ha notat més aquesta afectació per la calor, el que va comportar un pitjor emplenament del gra i, per tant, menys producció (uns 3.800 kg/ha). En colza també s’han notat els efectes d’aquestes temperatures i s’han registrat produccions de 2.200 kg/ha o similar. Sembla que en aquesta zona doncs ha sigut la calor la principal protagonista de les davallades, lleus, de producció i en cap cas les glaçades i la sequera.

Imatge 1. Parcel·la de blat amb naixença irregular.

Pel que fa a l’Alt Empordà, en Gerard Gummà ens explica que la colza ha tingut una producció molt escassa però degut a problemes de naixença i assolirà uns 1.800 kg/ha quan l’habitual és superar els 2.000. En el cas dels cereals d’hivern les produccions es mouen en els valors mitjans. Si bé és cert que el potencial productiu era bastant alt, les calors del maig han impedit assolir produccions més altes. En ordi s’han collit uns 4.800 kg/ha. Es calcula que aquest episodi de principis de maig amb temperatures extremadament altes han baixat la producció un 15-20 %. Això mateix ha passat amb el blat, amb produccions de 4.500 kg/ha. En varietats com Basilio i Tocayo, sembrades més tard, encara s’ha accentuat més (3.600 kg/ha). Aquestes últimes poden tenir associada una possible afectació per sequera de finals d’any afectant algun dels estadis inicials (menys fillolament, etc.).

A les zones interiors de Catalunya aquests episodis han estat mes marcats i les afectacions més importants. L’Oriol Torres, de Cal Llacuna a l’Anoia, explica que les produccions han estat molt per sota del que és habitual. Els ordis han assolit produccions de 2.000-2.500 kg/ha quan habitualment ronden els 4.000 kg/ha. En blat també ha estat clarament pitjor de l’habitual, i encara pitjor que l’ordi, amb produccions de 1.500 – 2.000 kg/ha. La seva percepció és que tot plegat es degut a una combinació de diversos factors com les espigues tocades pel fred i les glaçades, i posteriorment per la calor del mes de maig que va impedir el seu l’emplenament. La colza no ha tingut millor sort i les produccions es troben a la meitat del que estan acostumats, uns 1.000 kg/ha respecte als 2.000 kg/ha.

Seguint la dinàmica de les zones més interiors en Jordi Sarri, de la Segarra, també manifesta la forta afectació de les temperatures d’inici de maig en la baixada de produccions. En una zona on les produccions d’ordi ronden els 4.000 – 5.000 kg/ha aquesta campanya s’estan collint 2.500-3.000 kg/ha com a màxim. El blat, tot i que encara no està collita a data d’avui, no pinta millor sort. En general dons, trobem produccions molt per sota de l’habitual, també en colza, ja que es parla de 800-1.000 kg/ha quan de mitjana se’n podien collir fins a 3.000 kg/ha. Les afectacions per glaçades de l’abril haguessin pogut ser recuperables pel cultiu però just un mes després l’onada de calor va limitar molt el potencial productiu d’un cereal que ja venia atraçat en el cicle degut a la sequera de l’hivern.

Imatge 2. Parcel·la d’ordi a l’Urgell el 25 de maig. Fotografia de Ramon Jové

A la zona d’Agramunt, en Ramon Jove també es lamenta de les baixes produccions, també per sota de la meitat de la mitjana habitual. En ordi, on s’acostumen a collir 3.000-3.500 kg/ha només s’ha arribat als 1.500 kg/ha, i en blat, habituats als 3.000 kg/ha s’han hagut de conformar en uns 1.200 kg/ha. En aquesta zona sembla que la sequera dels primers mesos de l’any va limitar molt el potencial productiu, i a més, les fortes calors van impedir que els cereal d’hivern omplissin el gra. En condicions òptimes s’hagués recollit un 60% més del que s’ha produït aquesta campanya.

També ens comenta en Jaume Boixadera, des del regadiu de Lleida, que la collita ha estat marcadament fluixa, especialment l’ordi que ha tingut un pes específic ridícul (51). Tampoc els pèsols han anat bé ; no s’ha aconseguit arribar a 1.200 kg/ha en terres bones al seca. En general podríem dir que al secà (Artesa-Agramunt) s’ha obtingut un 30% de la collita i als regs de l’Urgell un 30% menys del que és habitual. I, sense cap mena de dubte, aquestes davallades s’atribueixen al difícil any meteorològic que hi ha hagut, i espacialment a l’onada de calor.

AUTORS

  • Joan Serra

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Marc Jabardo

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Joan Fañé

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

Web desenvolupada per Volcanic Internet
chevron-down linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram