boto retorn a inici
MENÚ

EL CULTIU DEL GIRA-SOL COM UNA ALTERNATIVA DAVANT LA SITUACIÓ DE LA MANCA D’AIGUA

Dijous, 30 de març 2023

La situació dels embassaments de Catalunya posa de manifest la fragilitat de l’abastament hídric pels diferents usos i, en especial, per l’aigua destinada a la producció d’aliments. La situació, a dia d’avui i segons les previsions disponibles, fan preveure que ens acostem a la sequera més rellevant dels darrers setanta anys. Mentrestant, a curt termini, cal adaptar-nos a la situació de manca d’aigua a partir de l’elecció de conreus anuals amb menys necessitats hídriques, com és el cas del gira-sol.

Malgrat que hi ha una notable variabilitat depenent del cicle, del període de conreu, etc. el gira-sol té unes necessitats d’aigua de reg clarament inferiors a les del blat de moro. En una primera aproximació, les podem establir en poc més d’uns 4.000 m3/ha; mentre que, en el blat de moro de cicle llarg (700 a 600 FAO) cal situar-les a prop dels 6.000 m3/ha. És un cultiu que permet aconseguir rendiments raonables amb aproximadament el 65% de l’aigua de reg que demanda el blat de moro.

Una altra dels seus avantatges és la tolerància més gran a l’estrès hídric, que fa que es pugui considerar un dels cultius d’estiu menys exigents amb aigua. Mentre que el blat de moro requereix satisfer el 95% de les seves necessitats hídriques per no penalitzar el rendiment, en el gira-sol sol és suficient acomplir-ne poc més del 75%. Per altra banda, té una major capacitat d’explorar zones més profundes del sòl (disposa d’un sistema radicular extens i profund) i un millor ajust osmòtic que permet mantenir la turgència cel·lular i la fotosíntesi encara que es produeixi una certa disminució del contingut en aigua de les fulles.

Que cal saber del cultiu del gira-sol ?

EL REG

El Gira-sol té unes necessitats d’aigua de reg inferiors al blat de moro. A la zona del Baix Ter, en reg per inundació, són de l’ordre de 3.200 – 4.800 m3/ha; mentre que, en el blat de moro són de 5.400 – 7.500 m3/ha (amb prop d’un 60-65% de l’aigua que necessita el blat de moro es poden aconseguir rendiments raonables).

A la pràctica, implica que amb 2 a 4 regs per inundació es pot aconseguir una productivitat acceptable (mentre que, amb el blat de moro se’n necessiten entre 5 i 7).

El cultiu del gira-sol presenta major tolerància a l’estrés hídric que el blat de moro, té una major capacitat d’explorar zones més profundes del sòl i té un millor ajust osmòtic.

Segons la disponibilitat d’aigua podem plantejar els següents regs:

LA SEMBRA

DOSIS DE SEMBRA:

DATA DE SEMBRA. A partir que la temperatura del sòl en superfície superior a 8˚C (mitjans a finals de març a les comarques litorals)

SEPARACIÓ ENTRE FILES. És recomanable un espai de 50 a 60 cm. Quan augmenta fins a 75 cm és pot penalitzar el rendiment.

PROFUNDITAT DE SEMBRA. Sembrar a una fondària uniforme, entre 2 i 4 cm.

SEMBRADORA: Utilitzar una sembradora monogrà.

MATERIAL VEGETAL

Podem diferenciar diferents tipus de gira-sol segons la proporció d’àcids grassos. La proporció en àcids grassos saturats (palmític, esteàric), monosaturats (oleic) i polisaturats (linoleic) depèn de la varietat i determina la qualitat.

També podem diferenciar el tipus de gira-sol segons la tolerància a herbicides:

DESHERBATGE

En aquesta llista es mostren els herbicides disponibles en gira-sol:

DESHERBATGE MECÀNIC

El desherbatge mecànic es pot dur a terme amb:

També és pot dur a terme un desherbatge combinat (mecànic + químic) o (mecànic + químic a bandes). La taula següent mostra quan són viables les diferents passades de maquinària segons l’estadi del cultiu:

LA FERTILITZACIÓ

Les necessitats en nutrients (kg N, P205 i K20/t gra o farratge matèria seca) del gira-sol són:

La quantitat de nutrients que cal aportar en forma d’adob normalment és inferior a les necessitats del cultiu.

Les necessitats en nutrients són relativament baixes, inferiors al blat de moro i al sorgo. I es tracta d’un cultiu de baixa exigència en fòsfor i mitjana en potassi. També cal tenir en compte i és important disposar d’anàlisis de sòl recent (pot permetre reduir les aportacions de P i K).

En general, les dejeccions ramaderes permeten aportar tots els nutrients que necessita el cultiu.

Nitrogen (N)

Fòsfor (P) i Potassi (K)

COLLITA I CONSERVACIÓ

L’observació de les plantes, especialment dels caps florals, ha de permetre identificar l’etapa òptima de collita. Els valors d’humitat són orientatius. Poden variar segons les regions, el context climàtic, el nivell d’impureses, l’estat sanitari dels caps florals i la seva mida.

LES PLAGUES: OCELLS

El ocells són una problemàtica molt important en el cultiu del gira-sol i poden provocar danys destacable a l’inici i al final del cultiu.

Que hi podem fer?

Danys causats per ocells a l’inici i final del cultiu. Font: Terres Inovia

LES PLAGUES: SENGLARS

Els senglar també són una problemàtica important perl cultiu i acostumen a provocar danys a l’inici i al final del cultiu.

LES MALALTIES: MILDIU (Plasmopara helianthi)

Aquesta malaltia provoca taques cloròtiques al voltant dels nervis i un teixit cotonós al revers de les fulles. Acostuma a avançar des de les fulles basals cap a les superiors i provoca un menor desenvolupament entre nusos.

El material vegetal pot ser resistent a míldiu.

Font: Terres Inovia

AUTORS

  • Joan Fañé

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Joan Serra

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

Web desenvolupada per Volcanic Internet
chevron-down linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram