El dia Mundial del Sòl 2023 es va celebrar el passat 5 de desembre, amb el lema “El Sòl i l’Aigua: font de vida”. La campanya té per objectiu conscienciar sobre la importància i la relació que existeix entre el sòl i l’aigua per aconseguir sistemes agroalimentaris sostenibles i resilients.
El sòl i l’aigua són recursos essencials per sustentar la vida. Són els fonaments dels ecosistemes i del benestar humà, i proporcionen la base per a la producció d’aliments.
Els efectes d’aquesta darrera afirmació s’han pogut palpar, lamentablement, durant els darrers anys de la guerra que s’està desenvolupant a la frontera est de la UE. Per una banda, com a societat, ens hem adonat de la quantitat de gra que el món (també Catalunya) importa de terres ucraïneses i russes. Per una altra banda, s’ha fet ressò de la fràgil dependència que en tenim, de manera que qualsevol tall en el seu subministrament té greus efectes sobre l’economia mundial.
L’elevada fertilitat dels sòls de les zones en conflicte no només està en perill per l’esmentada situació geopolítica, sinó també per l’ús de pràctiques agrícoles intensives que van degradant contínuament el territori. El resultat principal és una pèrdua de sòl acumulada que té, entre altres conseqüències, disposar de terres cada cop menys fèrtils i amb menys capacitat per retenir l’aigua.
Segons la FAO, l’erosió és una de les principals amenaces dels sòls a escala mundial, on la conca mediterrània és una de les zones més afectades. Els escenaris amb pluges cada cop menys abundants i més erràtiques, així com l’augment de la temperatura, fan preveure una tendència creixent de pèrdua de sòl per als pròxims anys.
Prenent consciència de la importància d’aquest fenomen, el DACC ha publicat el Codi de bones pràctiques agràries contra l’erosió per preservar els sòls i les aigües a Catalunya. Aquesta guia, elaborada per Rosa M. Poch i Ana Fossas, de la Universitat de Lleida, detalla els diferents tipus d’erosió que afecten el país, i dona eines de maneig per reduir els efectes sobre els principals cultius mediterranis.
També durant aquest any 2023, ha sortit publicada la proposta de la futura Directiva de sòls, normativa fortament reclamada durant les darreres dècades. Es tracta d’una de les claus del Pacte Verd Europeu (2019) i deriva de l’Estratègia sobre Biodiversitat (2020) i de l’Estratègia per a la Protecció del Sòl (2021). No obstant això, en menys de dos anys, el seu títol s’ha degradat i ha passat de Llei de Salut del Sòl a Llei de Vigilància del Sòl, amb la qual cosa s’intueix que se li atorga un rol de caràcter més “observador”. En qualsevol cas, cal celebrar aquesta proposta de normativa que hauria d’harmonitzar la qüestió dels sòls a escala europea.
Ser coneixedors del valor dels nostres sòls, però alhora de la seva fragilitat i de l’estret lligam que tenen amb la retenció de l’aigua, és un primer pas que ens ha de motivar a ser més proactius en la implementació de mesures per a la seva conservació.
