Què passa perquè un conreu requereixi més o menys aigua? Sempre li hem d’aportar el mateix volum d’aigua de reg?
El reg agrícola es fonamenta a aportar les necessitats hídriques que té al llarg del cicle de creixement d’un conreu i no són satisfetes per la precipitació acumulada al sòl.
El primer factor que hem d’observar i analitzar és la climatologia. Correspon a una sèrie de factors externs i aliens que no estan a l’abast del nostre control si no es tracta de cultius dins d’hivernacle. Per tant, una major o menor radiació solar, una major o menor humitat ambiental, la temperatura més o menys alta sigui dia o nit, juntament amb el vent, són els principals aspectes climàtics que incidiran sobre el cultiu generant l’evapotranspiració. Però, què és l’evapotranspiració (ET)? Es tracta de la combinació de dos processos. Per una banda, l’evaporació des del sòl i des de la superfície coberta per les plantes. Per altra banda, la transpiració des de les fulles de les plantes, és a dir, el procés de moviment de l’aigua a través de la planta i la seva evaporació a partir de parts aèries. Aquesta combinació de processos és part important en el cicle de l’aigua. L’observació i l’anàlisi es basarà a obtenir les dades d’ETo i Precipitació de l’estació agroclimàtica més propera a la finca del nostre conreu.
El segon factor que hem de considerar és la planta o conreu escollit a cultivar. Així doncs, és clau conèixer com és el seu cicle de creixement, quins períodes té definits i la sensibilitat en cada un d’aquests al dèficit hídric, així com la seva afectació en la producció i la qualitat si no es poden satisfer les necessitats de reg. De manera simple, podem afirmar que quan la planta es troba en els seus primers estadis de creixement (en conreus herbacis o hortícoles) o inici de brotació (conreus arboris), l’evapotranspiració del cultiu serà molt baixa i equivaldrà a les mínimes necessitats hídriques, molt diferent de quan el conreu estigui en la fase de màxim creixement de vegetació, o en període de floració, o de creixement del fruit, o sigui un cultiu amb un volum important de vegetació. Cada fase del cicle de creixement del cultiu marca uns requeriments hídrics i caldrà conèixer la sensibilitat al dèficit hídric i si és possible establir en algun moment una estratègia de reg deficitari per tal d’optimitzar al màxim l’aigua pel reg agrícola.
El darrer factor és el sòl. Aquest s’ha d’entendre la seva funció com un magatzem o reservori d’aigua, on les arrels de les plantes l’absorbeixen en funció del que passa a l’exterior (climatologia) o a la part aèria de la planta (vegetació – evapotranspiració). Així doncs, la textura i la profunditat de sòl definirà la capacitat que té en retindré més o menys aigua i que les arrels de les plantes en puguin disposar més o menys facilitat. Per tant serà important entendre com es comporta l’aigua al sòl per determinar millor, en cas de necessitat, una programació de reg.
L’aigua al sòl
Si s’interpreta que el sòl és el dipòsit d’aigua d’on les plantes extreuen l’aliment i l’aigua necessària per al seu cicle de vida, cal prendre consciència de com s’ha de gestionar aquest “dipòsit” per optimitzar al màxim el recurs natural “aigua”.
En primer lloc, es defineixen uns conceptes:
Així doncs, l’Aigua Útil, serà el volum d’aigua que estarà a disposició de les plantes i la Textura (granulometria o espais porosos)i l’Estructura (contingut de matèria orgànica) del sòl determinarà com és el seu valor, que sigui més o menys alt.
En aquest sentit, per exemple, els sòls de textura argilosa, que es caracteritzen per formar agregats amb molta microporositat, retindran molta aigua, però serà de poca disponibilitat per la planta, mentre que els sòls sorrencs, que es caracteritzen per tenir una textura macroporosa, que no els hi permet retenir-la. Des del punt de vista de l’estructura, com major sigui el contingut de matèria orgànica (MO), major serà la formació d’agregats, es crearan més microporos que facilitaran la disponibilitat d’aigua. Farà l’efecte d’una esponja capaç de retenir nutrients i aigua.
Com a conclusió, podem dir que en funció de com sigui el tipus de sòl (textura, estructura), serà la capacitat del dipòsit d’aigua que abastirà a les arrels de les plantes.
Un altre concepte que hem de tenir clar, és que la part de sòl que principalment ens interessa que estigui humit és la franja on es troben les arrels del cultiu.
Tot això és important per definir quina serà la freqüència amb la qual s’haurà d’aportar aigua de reg si no plou. Així doncs, la quantitat, i en conseqüència, el temps de reg, es pot determinar fem un càlcul de balanç hídric.
NR = ETc – P
On: NR= necessitats de reg
ETc= evapotranspiració del cultiu (ETc=ETo x Kc)
P= precipitació
Avui dia, es disposa de tecnologia per determinar el valor d’Aigua Útil prèviament caracteritzat el tipus de sòl i, mitjançant eines de tecnologia i digitalització, la pràctica i l’observació i una formació contínua, cal emprendre el repte de fer un òptim REG AGRÍCOLA.
Amb quin contingut d’aigua al sòl comencem la campanya de reg 2024? Quan hem d’iniciar la programació de reg a la nostra finca?
Per poder respondre a la primera pregunta s’ha de tenir en compte una sèrie d’aspectes com són:
Però, com respon la variació de contingut d’humitat al sòl en el maneig del reg?
A continuació s’analitzen uns gràfics que fan referència a una mateixa finca. Aquesta disposa de dos punts de control monitoritzats amb sondes d’humitat. En un punt de control s’ha realitzat reg d’hivern i un reg tècnic (aplicació de fertilitzants) per deixar el perfil del sòl a capacitat de camp. En altra estació de control encara no s’ha iniciat cap acció de reg (il·lustració 1 i 2).
Es tracta d’una plantació de fruiters, amb un sòl caracteritzat com a franc-arenós però amb còdols (molt pedregós). Això fa que presenti una velocitat d’infiltració de l’aigua molt bona, i no manifesta entollament o escorrentia superficial.
en aquests gràfics es representen amb colors diferents els registres de les sondes d’humitats col·locades a diferents profunditats; el color verd és la sonda a 15 cm, color vermell a 30 cm i el verd a 45 cm en el punt de control de la il·lustració 1 i el color verd és la sonda a 20 cm, color vermell a 40 cm i el verd a 60 cm en el punt de control de la il·lustració 2.
A l’inici del gràfic, en tots dos casos, reflecteixen un valor volumètric d’aigua disponible baix, inferior al desitjat durant els mesos d’hivern. El dia 11 de gener (il·lustració 3) s’aplica un reg amb la finalitat que el perfil del sòl aconsegueixi la Capacitat de Camp (CC) abans no s’iniciï el cicle de cultiu. Les sondes mostren l’evolució del moviment de l’aigua en profunditat. Seguint la línia blava, sonda a 45 cm, podem veure que s’ha sigut eficient en el reg i no s’han produït pèrdues per percolació profunda.
La il·lustració 4 correspon a la mateixa finca, però no s’ha realitzat cap reg. En aquest cas, la sonda instal·lada a 15 cm no és fins a voltants del 16 al 20 de gener que mostra una variació del contingut d’aigua. Aquests canvis també es recullen en la il·lustració 3 i són ocasionats per un període de precipitacions acumulades de 15 mm. S’observa que si hem fet un reg previ, queda més ben recollit en tot el perfil del sòl, aquest ja presentava un contingut d’humitat dins de la zona d’Aigua Fàcilment Disponible representada per la franja blava.
És important destacar l’efecte de la pluja, ja que fa una recàrrega del perfil més uniforme a diferència del reg localitzat que fa un cordó humit per unió dels bulbs creats pels goters.
Per tant, el que poden concloure per aquesta monitorització, és que la pluja acumulada ha proporcionat un contingut d’aigua acceptable per un conreu on les arrels es troben en els primers 15 cm, conreus de cereal d’hivern i hortícoles, però no seria un valor apropiat per conreus llenyosos on, majoritàriament, la zona radicular es desenvolupa entre els 20 i 40 cm. Així doncs, la pràctica més correcta seria iniciar la campanya de reg amb una aportació d’aigua que li permetés omplir el perfil del sòl completament, tal com podem veure en la il·lustració 1.
Resum de dades de la campanya 2023. Precipitació acumulada, per les 5 demarcacions
En la il·lustració 5 s’han analitzat les dades de precipitació acumulada per les 5 demarcacions definides a Catalunya. Les dades s’han extret del SMC. Les estacions que s’han treballar per cada demarcació són les següents:
En el gràfic es compara les dades mitjanes pel període d’acumulació d’aigua de pluja durant l’hivern (1/10 al 15/03), dels darrers 5 anys (2018-2022) respecte al 2023.
Cal tenir en compte que l’hivern 2019-2020 es van acumular precipitacions important que queden recollides en la mitjana del període 2019-2022. Per si que destaquem la disminució de pluges en aquest període en el pas dels anys.
Oficina del Regant
