FINS A QUIN PUNT LES VARIETATS DE BLAT DE MORO DE CICLE MÉS CURT ENS PODEN AJUDAR A FER FRONT A UNA MENOR DISPONIBILITAT D’AIGUA?

El blat de moro és un dels cultius d’estiu que té unes majors necessitats d’aigua i que a la vegada tolera pitjor l’estrès hídric. Una de les opcions que s’apunta per fer front a un menor subministrament d’aigua és la sembra de cicles més curts (300, 400 o 500 FAO), que al completar el seu cicle amb menys dies, podrien sembrar-se en períodes on el reg estigués més garantit. 

Es pot estimar la data que s’arriba a maduresa fisiològica (30 – 35% d’humitat del gra) en funció de la data de sembra a partir de la integral tèrmica. Si definim aquesta com:

les necessitats per a cada cicle s’estableixen en:

La diferència de dies que hi ha entre la sembra i la maduresa fisiològica entre un cicle 400 i un cicle 700 per sembres de primers d’abril o d’inicis de maig és de 12-13 dies. Dit d’una altra forma, si sembrem un cicle 400 a primers d’abril, ens arribarà a maduresa fisiològica el 20 d’agost; mentre que si sembrem un cicle 700, a primers de setembre. Està clar que en tots els casos, el blat de moro ens vegetarà en períodes on les temperatures són altes (juliol i agost), en els que hi ha la possibilitat que la disponibilitat d’aigua sigui restringida.

Aquesta diferència de comportament dels diferents cicles segons la seva integral tèrmica teòrica es trasllada al camp. Si s’observen les dades reals del moment de floració femenina en la figura a continuació, amb dades de diversos assaigs de cicles més curts i més llargs, sembrats a l’abril, podem veure que la diferència de data de floració potser és menor de la que en un primer moment podríem suposar. La data de floració és important tenir-la en compte, ja que és un moment del cicle amb importants requeriments hídrics.

Podem pensar que el fet de sembrar un cicle més curt ens pot donar com a conseqüència una forta davallada en la producció final del cultiu. Però això no és necessàriament cert, tal com es pot observar en la següent figura 3. Podem veure que les diferències poden ser més o menys grans segons cada campanya, però la diferència de producció mitjana entre cicles 400-500 i cicles 600-700, durant 13 anys i 43 assaigs realitzats a la comarca del Pla d’Urgell en reg per inundació, amb sembra primerenca ha estat al voltant del 10%. Aquesta diferència de rendiment  del 10%, equivaldria a uns 1400-1500 kg/ha, que pot representar sobre uns 400€/ha, fent un esforç similar.

Per altra banda, la diferència de durada del cicle de cultiu sí que té implicacions en els necessitats de reg, tal com es mostra en la Figura 4. A grans trets, tant a la zona del Pla de Lleida com a Girona, un cicle curt pot requerir de l’ordre de 1000 m³/ha menys que un cicle llarg. És a dir, pot tenir una dotació d’aigua un 16-18 % menor.

Davant d’un episodi de sequera, un aspecte a tenir en compte és que la sensibilitat del cultiu a la manca d’aigua canvia segons l’estadi fenològic. Concretament, els moments en què la producció queda més afectada per una reducció temporal de la disponibilitat d’aigua són la floració i els primers estadis de formació del gra. Si davant d’una reducció en la dotació d’aigua de reg s’opta per espaiar més les regades, serà convenient tenir cura per evitar que el cultiu estigui limitat d’aigua en aquests moments més sensibles.

En un context de limitada disponibilitat d’aigua de reg, l’elecció d’un cicle curt incrementa la probabilitat de completar la campanya de reg sense que el cultiu es vegi afectat per la reducció. Per altra banda, si la disminució d’aigua disponible per la sequera és superior al 15-20 %, la substitució de varietats de cicle llarg per varietats de cicle curt ja no és una solució probable i el conreu de blat de moro deixarà de ser viable en la situació de sequera present. En aquest mateix sentit, limitacions més severes en la disponibilitat d’aigua de reg convindrà posar en pràctica altres tipus de mesures. Entre elles, una possibilitat és concentrar l’aigua de reg disponible en una menor superfície sembrada, en la que es pugui assegurar que es podran satisfer els requeriments hídrics del cultiu.