La pèrdua de biodiversitat en els entorns agraris, deguda principalment al monocultiu i a la intensificació de pràctiques agrícoles com la utilització de productes fitosanitaris, ha afectat negativament en insectes importants com son els pol·linitzadors i auxiliars. Una de les estratègies per contrarestar aquest efecte és la implantació de bandes florals amb espècies mel·líferes adaptades a les zones productores.
Les bandes florals són espais sembrats amb una barreja d’espècies vegetals mel·líferes, situades a la vora o dins de les parcel·les de blat tou (Figura 1). Normalment, per tenir un impacte significatiu en la biodiversitat, aquestes bandes han de representar aproximadament el 5% de la superfície total de la parcel·la. La sembra es realitza a la tardor amb una densitat de 10 a 14 kg/ha. Aquesta es pot aixecar i tornar a sembrar l’any següent o es pot deixar per la propera campanya.
Les espècies vegetals utilitzades en les bandes florals inclouen la calèndula, el coriandre, l’esparcet, el lli, el melilot, la mostassa, els trèvols, la veça comuna i el fenc. La selecció d’aquestes espècies es basa en la seva capacitat d’atraure insectes pol·linitzadors i enemics naturals de les plagues, així com en la seva adaptabilitat, la capacitat d’autosembra i la competència amb les herbes.
Durant les campanyes 2022-23 i 2023-24, en el marc del Grup Operatiu de “Foment de pràctiques agroecològiques per la millora de la biodiversitat i la sostenibilitat de les produccions del cultiu del blat tou” s’han incorporat bandes florals a tres zones diferents de Catalunya: Castelló d’Empúries a l’Alt Empordà, Taradell a Osona i Camós al Pla de l’Estany.
Pel que fa a la biodiversitat d’espècies vegetals, els resultats obtinguts durant aquestes campanyes, han mostrat que la sembra de bandes florals canvia la composició de flors dels marges, incrementant el nombre de plantes atraients d’insectes pol·linitzadors i enemics naturals de les plagues. Aquesta major diversitat queda restringida sobretot a la zona on està implantada (Figura 2). El nombre de flors presents a les bandes florals pot canviar segons la localització d’aquesta.
Les bandes florals augmenten la presència d’insectes pol·linitzadors com les abelles, els sírfids, les papallones i els escarabats. Alguns treballs indiquen increments notables del nombre d’himenòpters, dípters, lepidòpters i coleòpters, respectivament. Aquesta major diversitat queda restringida a la banda floral (Figura 3).
Les principals plagues que afecten el blat tou inclouen els pugons i l'escarabat del cereal. Els enemics naturals d'aquestes plagues, com les marietes, les crisopes, els sírfids i els parasitoids, es beneficien de la presència de bandes florals, que els proporcionen refugi i aliment. Tot i això amb els estudis que s’han fet durant aquestes campanyes no es pot afirmar que afavoreixin la presència d’aquests.
Durant les dues campanyes d'aquest grup operatiu, s'ha observat que afegir bandes florals a les finques de cultius extensius ha augmentat la biodiversitat, tant en espècies vegetals com en insectes pol·linitzadors. Tot i que les bandes florals redueixen lleugerament la superfície productiva, també ajuden a incrementar la biodiversitat, contribuint així a una agricultura més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
En el marc d’aquest projecte s’ha realitzat una guia ”Establiment de franges o marges cultivats de bandes florals multifuncionals, en parcel·les de producció de blat tou”, la qual es pot accedir a partir de l’enllaç:
Joan Serra
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Joan Fañé
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Judit Recacha Borrell
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Roser Sayeras
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Maria Boix
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Eduard Ribas
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Berta Cunill
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles