Biodiversitat a les parcel·les

La pèrdua de biodiversitat en els entorns agraris, deguda principalment al monocultiu i a la intensificació de pràctiques agrícoles com la utilització de productes fitosanitaris, ha afectat negativament en insectes importants com son els pol·linitzadors i auxiliars. Una de les estratègies per contrarestar aquest efecte és la implantació de bandes florals amb espècies mel·líferes adaptades a les zones productores.

Les bandes florals són espais sembrats amb una barreja d’espècies vegetals mel·líferes, situades a la vora o dins de les parcel·les de blat tou (Figura 1). Normalment, per tenir un impacte significatiu en la biodiversitat, aquestes bandes han de representar aproximadament el 5% de la superfície total de la parcel·la. La sembra es realitza a la tardor amb una densitat de 10 a 14 kg/ha. Aquesta es pot aixecar i tornar a sembrar l’any següent o es pot deixar per la propera campanya.

Figura 1. Banda floral sembrada a la vora d’una parcel·la de cereal d’hivern a la zona de Taradell (Osona), durant la campanya 2023-24.

Les espècies vegetals utilitzades en les bandes florals inclouen la calèndula, el coriandre, l’esparcet, el lli, el melilot, la mostassa, els trèvols, la veça comuna i el fenc. La selecció d’aquestes espècies es basa en la seva capacitat d’atraure insectes pol·linitzadors i enemics naturals de les plagues, així com en la seva adaptabilitat, la capacitat d’autosembra i la competència amb les herbes.

Durant les campanyes 2022-23 i 2023-24, en el marc del Grup Operatiu de “Foment de pràctiques agroecològiques per la millora de la biodiversitat i la sostenibilitat de les produccions del cultiu del blat tou” s’han incorporat bandes florals a tres zones diferents de Catalunya: Castelló d’Empúries a l’Alt Empordà, Taradell a Osona i Camós al Pla de l’Estany.

Pel que fa a la biodiversitat d’espècies vegetals, els resultats obtinguts durant aquestes campanyes, han mostrat que la sembra de bandes florals canvia la composició de flors dels marges, incrementant el nombre de plantes atraients d’insectes pol·linitzadors i enemics naturals de les plagues. Aquesta major diversitat queda restringida sobretot a la zona on està implantada (Figura 2). El nombre de flors presents a les bandes florals pot canviar segons la localització d’aquesta.

Figura 2. Espècies vegetals a les parcel·les demostratives de Taradell (Osona), Banyoles (el Pla de l’Estany) i Castelló d’Empúries (l’Alt Empordà), durant les campanyes 2022-23.

Les bandes florals augmenten la presència d’insectes pol·linitzadors com les abelles, els sírfids, les papallones i els escarabats. Alguns treballs indiquen increments notables del nombre d’himenòpters, dípters, lepidòpters i coleòpters, respectivament. Aquesta major diversitat queda restringida a la banda floral (Figura 3).

Figura 3. Nombre d’insectes pol·linitzadors a les parcel·les demostratives de Taradell (Osona), Banyoles (el Pla de l’Estany) i Castelló d’Empúries (l’Alt Empordà), durant les campanyes 2022-23.

Les principals plagues que afecten el blat tou inclouen els pugons i l’escarabat del cereal. Els enemics naturals d’aquestes plagues, com les marietes, les crisopes, els sírfids i els parasitoids, es beneficien de la presència de bandes florals, que els proporcionen refugi i aliment. Tot i això amb els estudis que s’han fet durant aquestes campanyes no es pot afirmar que afavoreixin la presència d’aquests.

Durant les dues campanyes d’aquest grup operatiu, s’ha observat que afegir bandes florals a les finques de cultius extensius ha augmentat la biodiversitat, tant en espècies vegetals com en insectes pol·linitzadors. Tot i que les bandes florals redueixen lleugerament la superfície productiva, també ajuden a incrementar la biodiversitat, contribuint així a una agricultura més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

En el marc d’aquest projecte s’ha realitzat una guia ”Establiment de franges o marges cultivats de bandes florals multifuncionals, en parcel·les de producció de blat tou”, la qual es pot accedir a partir de l’enllaç:


Autors

  • Joan Serra

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Joan Fañé

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Judit Recacha Borrell

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Roser Sayeras

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Maria Boix

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Eduard Ribas

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Berta Cunill

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

Tornar a l'inici

Articles relacionats

Residus de l’herbicida prosulfocarb: Aspectes a tenir en compte per a reduir el risc de contaminació

Dimecres, 28 d'octubre 2026

Quin és el problema? Durant la campanya 2025-2026 s’ha produït un augment de les deteccions de residus de l’herbicida prosulfocarb en mostres d’oli d’oliva, especialment en zones on conviuen cereals...

Llegeix-ne més

Sòl nu, sòl perdut: el que ens han ensenyat els aiguats d’octubre

Dilluns, 26 d'octubre 2026

Cada tempesta forta s’emporta part del sòl dels nostres camps. I no és un sòl qualsevol, sinó la capa superficial, la més fèrtil, on hi ha els nutrients per els...

Llegeix-ne més

Pasturatge amb ovelles en parcel·les amb maneig regeneratiu

Dilluns, 31 d'agost 2026

Tal com es va comentar en un altre article sobre agricultura regenerativa (NO TREBALLAR EL SÒL, UNA PRÀCTICA BÀSICA EN AGRICULTURA REGENERATIVA – Extensius), una de les principals pràctiques que...

Llegeix-ne més