Una coberta vegetal de veça sembrada a la tardor pot beneficiar els cultius d’estiu exigents en nitrogen ja que és capaç de capturar i alliberar aquest element. La implantació d’aquesta lleguminosa anual també permet controlar les herbes adventícies i protegir i millorar el sòl.
Les cobertes vegetals entre cultius
En el butlletí de març es va publicar una introducció a les cobertes vegetals en cultius extensius a fi de donar a conèixer aquesta eina agronòmica que pot aportar múltiples beneficis als cultius. Hi ha diverses espècies que es poden utilitzar com a cobertes vegetals en la nostra regió i aquestes publicacions pretenen aportar informació específica sobre el tipus de sòl que requereixen aquestes espècies, la seva capacitat de capturar i alliberar nitrogen, la quantitat de biomassa que generen, quin és el seu lloc d’implantació dins d’una rotació de conreus, entre d’altres. Així mateix, s’hi formulen recomanacions de les èpoques de sembra més idònies i dels seus sistemes de destrucció.
Característiques generals
La veça (Vicia sativa) és una planta anual de la família de les lleguminoses que té una gran capacitat per alliberar i capturar nitrogen, pot generar força biomassa i competeix amb les herbes adventícies. Tot i que és una espècie que s’implanta fàcilment, tendeix a créixer lentament i és sensible a la sequera.
A fi d’evitar que la planta s’ajegui, és recomanable sembrar la veça en associació amb un altre cultiu que faci de tutor, com la civada. D’altra banda, és important tenir en compte que aquesta coberta vegetal transmet l’oomicet de la podridura de les arrels (Aphanomyces), i per aquest motiu es recomana endarrerir en la rotació la sembra posterior d’un pèsol proteaginós o el pèsol farratger.
La instal·lació d’una coberta vegetal de veça té un cost elevat (60-90 €/ha) però si s’associa amb una altra espècie, la densitat de sembra es pot reduir i, per tant, s’abarateix la despesa global.
Aspectes vegetatius i tipus de sòl
La veça és una espècie que germina ràpidament. La planta mesura entre 10 i 80 cm d’alçada i les fulles superiors tenen circells ramificats que permeten enfilar-se al tutor i tenir un aspecte erecte. El seu sistema radicular és fasciculat i profund, el que afavoreix l’estructura del sòl. Tot i que es pot desenvolupar en molts tipus de sòl, cal evitar sembrar-la en sòls salins ja que és una espècie sensible a la salinitat.
Sembra i destrucció de la coberta vegetal
Es recomana instal·lar un adob verd de veça abans d’un cultiu exigent en nitrogen. En aquest sentit, la veça (amb tutor de civada, per exemple) es sol sembrar a la tardor per destruir-la a l’abril, cosa que permet una posterior sembra d’un cultiu d’estiu, com el blat de moro o el gira-sol, o esperar-se fins a la sembra d’un cereal d’hivern a la tardor següent. En condicions frescals de muntanya, la sembra de la veça també es pot fer a principis de primavera per destruir-la abans de l’estiu i poder sembrar, així, un cereal d’hivern a la tardor següent.
En general, es recomana una sembra a barreig, a una profunditat de 2 cm i la densitat recomanada seria d’uns 100 kg/ha de veça (+ 50 kg/ha del tutor de civada). Amb aquesta dosi de sembra es pot arribar a una producció de més de 10 Tn/ha de matèria orgànica seca, que serà incorporada com a adob al camp i que estarà disponible per al cultiu següent.
La destrucció de la coberta es fa mitjançant una segadora i un treball superficial del sòl, que permetrà barrejar el material vegetal sense enterrar-lo.
