RESULTATS PRODUCTIUS DE L’EXPERIMENTACIÓ EN VARIETATS D’ALFALS

Després de 4 anys d’assaig hi ha un conjunt ampli de varietats que han mostrat bon comportament productiu en reg per aspersió, encapçalades per les varietats LZ MAX 01, EMILIANA, ALCOR, CAMPERA, ALCANAR, AMPURDAN, VICTORIA, GEA, RADIA, AMPURDAN, ALFAMED, AVIA. En el cultiu de l’alfals no ens podem fixar només en la producció d’un primer o segon any d’explotació, és un cultiu on la persistència és un factor clau, el tercer i un possible 4art any d’explotació determinaran el comportament productiu final de cada varietat.

A la taula 1 es mostra el llistat de les varietats assajades durant aquestes campanyes a Sucs en reg per aspersió.

Tot seguit es mostren els resultat del comportament productiu de les diferents varietats després de 4 anys d’assaig (Taula 2) i durant les campanyes d’explotació 2022 (Taula 3), 2023 (Taula 3), 2024 (Taula 5) i 2025 (Taula 6).

En els anàlisis estadístics del primer any (2022) no s’han tingut en compte els resultats del segon i tercer dall degut a problemes amb el reg de l’assaig, assenyalats a la figura 2 en vermell.

La producció mitjana per anys es mostra en la figura 1. La producció mitjana per dall de cada campanya es mostra a la Figura 2 (2022), Figura 3 (2023), Figura 4 (2024) i Figura 5 (2025).

Hem de tenir en compte que en sembres de primavera, com en aquest cas, la producció del primer any serà menor per la implantació inicial de l’alfals lenta, si fem una sembra de tardor el primer any serà d’explotació complerta amb produccions més altes.

Les varietats que han mostrat un millor comportament després de 4 anys d’assaig han estat varietats LZ MAX 01, EMILIANA, ALCOR, CAMPERA, ALCANAR, AMPURDAN, VICTORIA, GEA, RADIA, AMPURDAN, ALFAMED, AVIA

La producció més elevada s’ha obtingut durant el segon any d’explotació. El primer any va presentar una producció inferior perquè el cultiu es va sembrar a la primavera. En canvi, si la sembra d’alfals s’hagués realitzat a la tardor, la producció del primer any hauria estat previsiblement més alta i més propera a la del segon any d’aprofitament.

Per avaries en el reg de l’assaig durant el segon i tercer dall, es van eliminar de la anàlisis comparatiu de varietats. La sembra de l’assaig va ser el 8 d’abril de 2022 i el primer dall el 10 de juny.

La producció mitjana de l’assaig del segon i tercer dall segurament hauria estat més elevada amb un reg adequat.

El segon any d’explotació es van poder dur a terme 7 dalls, el primer dall es va ser el 3 d’abril i l’últim el 6 de novembre.

El tercer any d’assaig el primer dall va ser el 4 d’abril i l’últim el 21 d’octubre.

El quart any d’assaig les varietats que van mostrar un millor comportament van estar encapçalades per ALCOR, AMPURDAN i ALCANAR.

El quart any d’assaig el primer dall va ser el 23 d’abril i el sisè el 21 d’octubre.

A la figura 6 es mostra que no totes les varietats tenen el mateix comportament productiu entre els diferents dalls, hi ha varietats com ALCOR i TEQUILLA que tendeixen a tenir major producció en els primers dalls, varietats com PR58N57 mostren una major producció en els últims dalls i varietats com AMPURDAN mantenen un comportament més uniforme entre dalls.

A continuació a la figura 7 es mostra l’alçada mitjana en el moment del dall de cada varietat durant els 4 anys d’explotació, a la figura 8 la incidència de l’ajagut i a la figura 9 el percentatge de floració d’aquells dalls que han arribat a florir durant els quatre anys d’assaig.

No s’han observat diferències important d’alçada entre varietats.

Hi ha algunes varietats com AMPURDAN i ALCANAR amb una tendència major a l’ajagut en comparació amb altres varietats com OXXI MAX.

Hi ha varietats que presenten una major precocitat a la floració com ALCOR i TEQUILLA, respecte d’altres com AMPURDAN.

En les figures 10 i 11 es mostra la densitat de plantes i la valoració visual de persistència respectivament, de cada varietat al final de l’últim any d’explotació del cultiu. Tot i que totes les varietats han arribat al quart any en hi ha que ho han fet amb una densitat de plantes menor, mostrant un menor persistència, el que ha repercutit en el seu rendiment en l’últim any d’assaig, com és el cas de GEA, PR57Q53 i AVIA entre d’altres.

Els 3 primers anys la realització d’aquest assaig ha estat possible gràcies al Grup operatiu GO ALfalsCAT. Millora de la viabilitat agronòmica de la producció d'alfals (Medicago sativa L.) per a farratge a Catalunya. Projecte finançat a través de l'Operació 16.01.01 de Cooperació per a la innovació del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.

El quart any d’assaig ha estat possible gràcies al projecte ADAPTEX.

---