Els efectes inicials de l’actual conflicte a l’Iran s’han notat sobretot en mercats internacionals de referència i en productes nitrogenats; el seu trasllat als preus locals dependrà de la durada de les tensions logístiques i de la resposta de la UE per assegurar disponibilitat i estabilitat. En paral·lel, planificar, diversificar i circularitzar nutrients continua sent la millor assegurança per protegir marges i reduir vulnerabilitats. En aquest article s’explica com va anar l’evolució del preu dels fertilitzants durant el 2025, i unes primeres previsions del que podem esperar aquest 2026.
Les últimes dades dels preus dels fertilitzants publicades a la web de l’Oficina de Fertilització, a partir de l’actualització anual dels Preus dels productes pagats pel pagès elaborada pel Gabinet Tècnic del DARPA, confirmen una estabilització dels preus dels fertilitzants minerals durant el 2025, després del pic històric registrat el 2022.
En el cas dels principals fertilitzants nitrogenats utilitzats a Catalunya, el 2025 s’ha tancat amb un preu mitjà al voltant dels 51 €/100 kg d’adob, una xifra clarament inferior als màxims assolits el 2022, però encara per sobre dels valors previs a la crisi energètica. Tot i la correcció dels darrers dos anys, els preus continuen situant-se en una franja elevada en comparació amb el període 2020-2021, fet que manté la pressió sobre els costos de producció de les explotacions agrícoles. Pel que fa als fertilitzants fosfòrics, aquests s’han mantingut més estables i el 2025 s’han situat en un preu mitjà pròxim als 78 €/100 kg d’adob.
Durant el 2026, els preus continuaran molt condicionats per factors externs com el cost del gas natural, clau en la fabricació dels nitrogenats, l’evolució de la demanda mundial i sobretot, la situació geopolítica.
En el cas dels fertilitzants nitrogenats (urea, nitrats i solucions nitrogenades), el preu dependrà sobretot de l’energia i de l’oferta dels principals països exportadors. Si el mercat energètic es manté estable, els nitrogenats podrien moure’s en una franja de preus similar o lleugerament inferior a la mitjana del 2025. Pel que fa als fosfatats i potàssics, la situació és més estable, ja que la producció està més concentrada i els costos energètics hi tenen un pes menor, tot i que qualsevol restricció d’exportacions pot generar tensions puntuals.
En aquest context entra en joc el Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni (CBAM), una política de la UE en vigor des de l’1 de gener del 2026 que grava les importacions de béns amb una alta intensitat d’emissions de CO₂, com alguns fertilitzants. Tot i així, des de la Comissió Europea s’han anunciat diverses propostes per compensar possibles augments de preus derivats de la introducció del CBAM en els fertilitzants, fet que ha generat confusió sobre la seva entrada en vigor i aplicació real. Entre les mesures plantejades hi ha l’eliminació d’aranzels estàndard addicionals aplicats a productes com la urea i l’amoníac segons el seu origen, i la creació de mecanismes excepcionals que permetrien suspendre temporalment el CBAM en cas de circumstàncies greus i imprevistes al mercat, amb un seguiment dels preus per garantir-ne l’estabilitat.
Tanmateix, aquestes mesures encara no han estat aprovades i només són propostes que haurien de ser publicades i sotmeses a l’aprovació del Consell i del Parlament Europeu, de manera que el CBAM continua plenament operatiu i s’aplica segons el previst, sense que les propostes anunciades el suspenguin ni el modifiquin.
Aquest context posa encara més de manifest la importància d’una planificació estratègica i ajustada de la fertilització a nivell d’explotació. En aquest sentit, és fonamental integrar en el pla de fertilització els nutrients generats al nostre entorn. L’aprofitament eficient de dejeccions ramaderes, del digestat procedent de plantes de biogàs o dels productes RENURE permet avançar cap a models més circulars, tot tancant el cicle del nitrogen dins del sistema productiu. Amb un bon ús, aquest productes poden substituir parcialment els adobs minerals, reduint la dependència externa i millorant la sostenibilitat econòmica i ambiental de l’explotació.
Per ampliar aquesta informació podeu consultar la notícia publicada el mes passat a RuralCat.
Font:
Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes
Servei de Sòls, Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes
Servei de Sòls, Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes
DARPA
