Es tracta d’una mala herba de la família de les malvàcies que es va detectar per primer cop a la dècada dels 80 del segle passat a Catalunya. Des de llavors, s’ha convertit en una de les espècies més freqüents i abundants en totes les zones productores de blat de moro del país.
Es una planta anual, de germinació primaveral-estival amb fulles alternes, peciolades i cordades que es presenta en forma de grans infestacions i pot arribar a tenir creixements molt importants, de fins a 4 metres, el que pot provocar pèrdues importants en el rendiment i dificultar les tasques de recol·lecció.
Es troba, sobretot, afectant a cultius extensius d’estiu com són el blat de moro o la soja, no té capacitat de rebrotar i per tant no tolera el dall el que fa que no sigui una herba important en conreu farratgers, com ara l’alfals.
Té una alta valència ecològica, és a dir, té capacitat per adaptar-se a gran diversitat de condicions de sòl i clima. Pot germinar en un ampli rang de temperatures i en ambients amb poca disponibilitat d’aigua.
Entre les característiques importants des d’un punt de vista agronòmic destaquen:
Germinació: Molt esglaonada que es pot produir des de març-abril fins al novembre. Amb tot, necessita llum per fer-ho, per aquesta raó quan cultius com el panís fan la suficient ombra la seva capacitat de germinació minva considerablement
Floració: Es produeix des de juliol fins a l’Octubre
Maduració de les llavors: Des d’agost a novembre.
Persistència del banc de llavors: Alta, més de 20 anys
Mida de la llavor: petita-mitjana 2mm
Producció de llavors: Alta, de 500 a 10000 llavors per planta.
Els seus atributs biològics fan que la majoria de les estratègies encaminades a reduir el seu banc de llavors o les poblacions durant el cultiu tinguin eficàcies mitjanes o irregulars. Atesa la gran persistència del seu banc de llavors, les rotacions amb cultius d’hivern seguides de guaret d’estiu resulten insuficients.
Els mètodes de control mecànic amb rascla de pues flexibles, arades rotatives o binadores tenen eficàcies puntuals elevades però insuficients degut a la seva falta de persistència. La seva germinació esglaonada fa necessàries diverses passades que es veuran limitades pel creixement del cultiu. Cal aconseguir que quan no es pugui controlar mecànicament el cultiu faci el màxim d’ombra possible. El maneig del reg també es important per aconseguir el retard màxim possible en la seva germinació.
S’aconsegueix bon control amb herbicides. Els que actualment estan disponibles són els següents:
Quadre 1: Herbicides registrats que controlen Abutilon en blat de moro.
Josep Mª Llenes
Unitat de Bones Pràctiques Fitosanitàries i Cobertura Vegetal DRAP
Josep Mª Montull
Departament d'Hortofructicultura Botànica i Jardineria UdL
Andreu Taberner
Unitat de Bones Pràctiques Fitosanitàries i Cobertura Vegetal DRAP