Amb la posada en marxa del Pacte verd Europeu i l’Estratègia de la Granja a la Taula, el sector agrari i la societat en general demanen, cada cop més, optimitzar els recursos i reduir l’impacte ambiental. Això implica adoptar nous criteris a l’hora de produir i consumir fertilitzants orgànics que, a banda de fer possible reduir l’ús de fertilitzants de síntesi, no afectin la qualitat dels sòls. És doncs necessari recuperar els nutrients en forma de productes que en facilitin la seva distribució, aplicació i dosificació al camp seguint criteris agronòmics.
Actualment, la major part de les dejeccions ramaderes generades a Catalunya són aplicades directament, sense tractar, en benefici de l’agricultura. Però hi haurà moltes situacions en què es plantegen alternatives més viables. Moltes d’aquestes alternatives passen per processar les dejeccions amb l’objectiu d’obtenir productes intermedis o acabats amb certes característiques que confereixen un major valor afegit o que les fan més aptes, per la raó que sigui, de cara al sector agrícola receptor.
Un cop sotmeses a sistemes de processat, les dejeccions ramaderes tractades obtingudes (compost, fracció liquida, fracció sòlida, digerit, etc.) hauran variat la seva composició de nutrients, les relacions de proporció dels nutrients NPK (nitrogen, fòsfor i potassi), el contingut de matèria orgànica, la seva estabilitat, la matèria seca, etc. Conèixer la seva composició i el seu nou comportament un cop aplicades al sòl són tasques essencials per tal de fer un ús correcte d’aquests recursos.
En el marc del projecte Life Agriclose s’ha demostrat la viabilitat des del punt de vista agronòmic, ambiental, econòmic i sanitari de l’ús de dejeccions ramaderes tractades i se n’ha promogut el seu ús en cultius extensius i plantacions de fruiters. Fruit d’aquest projecte s’ha publicat la “Guia d’usos dels productes procedents del tractament de dejeccions ramaderes”, guia per a donar a conèixer els principals tipus de dejeccions ramaderes tractades que hi ha al mercat, la tecnologia de tractament de la qual provenen, una composició orientativa dels nutrients i altres elements que contenen, la normativa que els és aplicable, així com exemples sobre les seves possibilitats d’aplicació a l’agricultura.
Els cultius extensius són els principals receptors de les dejeccions ramaderes com a fertilitzant. Conèixer i establir estratègies de fertilització basades en l’ús dels productes que provenen del seu tractament és clau per contribuir en la millora de la seva gestió. Els resultats obtinguts en el projecte Life Agriclose han generat la confiança per a garantir que les fraccions líquides, les fraccions sòlides i els digerits són tant bons adobs com els adobs minerals o els purins sense tractar. Aquests productes poden substituir els adobs habituals en els cultius extensius i ser la base de la fertilització d’aquells cultius més productius i amb unes exigències de fertilització més altes, com en el cas del blat de moro.
A continuació s’exposen les principals consideracions que cal tenir amb l’ús com a fertilitzant de les dejeccions ramaderes tractades sòlides i líquides en cultius extensius d’hivern i d’estiu, recollides a la “Guia d’usos dels productes procedents del tractament de dejeccions ramaderes”.
Ús com a fertilitzant de les dejeccions tractades SÒLIDES, COMPOST, FRACCIÓ SÒLIDA I FEM SEC
En cultius extensius d’hivern
Relació NPK en dejeccions ramaderes sòlides
Vigilar la relació NPK d’aquests productes. Prestar atenció a l’elevada proporció de fòsfor del compost de la FS de porcí i al baix contingut de potassi dels fangs compostats. S’aconsella l’ús d’aquests productes sòlids per incrementar la matèria orgànica dels sòls amb dèficit i que no tinguin excés de fòsfor.
Dosis orientatives
Els principals nutrients que aporten seran variables segons el tractament:
Necessitats nutricionals
L’absorció dels nutrients s’intensifica de fillolat fins a l’espigat. Donat que la disponibilitat de nutrients amb aquests productes sòlids és més lenta, s’aconsella aplicar-los abans de la sembra. En cereals d’hivern en reg, amb elevades extraccions, és més adient no aplicar totes les necessitats amb aquests productes i combinar-los amb adobs minerals en cobertora.
Normativa
El compost i les fraccions sòlides es classifiquen com a fertilitzants tipus 1 per tenir una relació C/N > 10. Els fangs compostats no s’especifiquen a la normativa i probablement entrarien a la classificació tipus 2.
Els equips de transport/aplicació d’aquests productes han de tenir un GPS i una unitat de recepció, registre i transmissió telemàtica:
Els productes orgànics sòlids s’han d’incorporar sempre, amb excepció d’aquells productes registrats (ex. compost via RD506/2013). No és obligatori en cobertes vegetals en fruiters o conreus de conservació, entre altres excepcions.
En cultius extensius d’estiu
Relació NPK en dejeccions ramaderes sòlides
Vigilar la relació NPK d’aquests productes. Prestar atenció a l’elevada proporció de fòsfor del compost de la FS de porcí i al baix contingut de potassi dels fangs compostats. S’aconsella l’ús d’aquests productes sòlids per incrementar la matèria orgànica dels sòls amb dèficit i que no tinguin excés de fòsfor.
Dosis orientatives
Els principals nutrients que aporten seran variables segons el tractament:
Necessitats nutricionals
Les extraccions de cultius d’estiu com el blat de moro són molt elevades amb una major absorció a partir de la 6a fulla. Per aquest motiu, i considerant que el nitrogen és majoritàriament orgànic, s’aconsella aplicar-los en presembra, així com limitar-ne la dosi i mirar de complementar-ho amb adobs minerals, si és possible per fertirrigació.
Normativa
El compost i les fraccions sòlides es classifiquen com a fertilitzants tipus 1 per tenir una relació C/N > 10. Els fangs compostats no s’especifiquen a la normativa i probablement entrarien a la classificació tipus 2.
Els equips de transport/aplicació d’aquests productes han de tenir un GPS i una unitat de recepció, registre i transmissió telemàtica:
Els productes orgànics sòlids s’han d’incorporar sempre, amb excepció d’aquells productes registrats (ex. compost via RD506/2013). No és obligatori en cobertes vegetals en fruiters o conreus de conservació, entre altres excepcions.
Ús com a fertilitzant de les dejeccions tractades LÍQUIDES DIGERIT, FRACCIÓ LÍQUIDA I SOLUCIÓ AMONIACAL
En cultius extensius d’hivern
Relació NPK en dejeccions ramaderes sòlides
Vigilar la relació NPK d’aquests productes. Prestar atenció al poc K dels digerits, que en alguns casos caldrà complementar. Per rebaixar continguts de P al sòl es recomana utilitzar fracció líquida de centrífuga o solucions amoniacals.
Dosis orientatives
Els principals nutrients que aporten seran variables segons el tractament:
Necessitats nutricionals
L’absorció dels nutrients s’intensifica de fillolat fins a l’espigat. Per aquest motiu, i considerant que tenen un major contingut de N amoniacal que els purins frescos (solucions amoniacals > digerits i fraccions líquides > purins), es recomana aplicar-les durant el fillolat dels cereals.
Normativa
Els digerits i les fraccions líquides es classifiquen com a fertilitzants tipus 2 per tenir una relació C/N < 10. Les solucions amoniacals entrarien a les categories CMC-11 o CMC-15, segons la puresa.
Les solucions amoniacals i les fraccions líquides dels digerits tenen molt potencial per arribar a considerar-se com a adobs RENURE.
Els equips de transport/aplicació d’aquests productes han de tenir un GPS i una unitat de recepció, registre i transmissió telemàtica.
Els productes orgànics líquids s’han d’incorporar al sòl (hi ha excepcions).
Els productes menys concentrats (digerits i fraccions líquides) es poden aplicar amb cisterna convencional amb mànegues i injectors. Les FL i les solucions amoniacals també es poden aplicar per fertirrigació.
En cultius extensius d’estiu
Relació NPK en dejeccions ramaderes sòlides
Vigilar la relació NPK d’aquests productes. Prestar atenció al poc K dels digerits, que en alguns casos caldrà complementar. Per rebaixar continguts de P al sòl es recomana utilitzar fracció líquida de centrífuga o solucions amoniacals.
Dosis orientatives
Els principals nutrients que aporten seran variables segons el tractament:
Necessitats nutricionals
Si s’aplica amb cisterna, s’aconsella fer-ho poc abans de sembrar i/o en el primers estadis (abans de la 6a-8a fulla) per a reduir les pèrdues i maximitzar l’aprofitament del nitrogen. Com que l’absorció de nutrients s’intensifica a partir de la 6a fulla fins a l’ompliment del gra, mirar de fertirrigar si és possible (fraccions líquides i solucions amoniacals).
Normativa
Els digerits i les fraccions líquides es classifiquen com a fertilitzants tipus 2 per tenir una relació C/N < 10. Les solucions amoniacals entrarien a les categories CMC-11 o CMC-15, segons la puresa.
Les solucions amoniacals i les fraccions líquides dels digerits tenen molt potencial per arribar a considerar-se com a adobs RENURE.
Els equips de transport/aplicació d’aquests productes han de tenir un GPS i una unitat de recepció, registre i transmissió telemàtica.
Els productes orgànics líquids s’han d’incorporar al sòl (hi ha excepcions).
Els productes menys concentrats (digerits i fraccions líquides) es poden aplicar amb cisterna convencional amb mànegues i injectors. Les FL i les solucions amoniacals també es poden aplicar per fertirrigació.
Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes del DACC
