A partir del 21 de febrer del 2021 caldrà utilitzar sistemes d’aplicació localitzada, com ara els tubs penjants o els injectors.
Els purins i altres dejeccions ramaderes líquides, contenen una elevada proporció de nitrogen en forma amoniacal, cosa que fa que tinguin un elevat risc de perdre’s cap a l’atmosfera. De fet, segons l’inventari d’emissions nacionals, el sector agrari és responsable del 97% de les emissions d’amoníac (NH3), la majoria atribuïdes a la gestió de les dejeccions ramaderes. Gran part d’aquestes emissions es donen durant la seva aplicació al camp, quan les dejeccions s’apliquen amb l’objectiu de fertilitzar els cultius.
El Decret 153/2019, que va entrar en vigor el 25 de juliol de 2019, ja fixava l’eliminació progressiva d’aquests tipus de sistemes d’aplicació tradicionals. La prohibició definitiva del ventall o “vano” es farà efectiva a partir del proper 21 de febrer. D’aquesta manera, es dona pas a sistemes més innovadors d’aplicació localitzada, ja sigui en superfície (mànegues o tubs penjants) com en profunditat (injectors o enterradors). Podeu consultar les empreses que subministren aquest tipus d’equips en aquest enllaç.
Els sistemes d’aplicació localitzada també permeten fertilitzar de manera més uniforme. Per una banda, poden reduir la sobrefertilització que en determinades zones de la parcel·la receptora, i on l’excés de nitrogen es podria rentar i perdre’s en profunditat. Per una altra banda, asseguren que no hi hagi zones que rebin menys nitrogen de l’esperat i que podrien donar lloc a baixades de producció.
Aquests equips també es poden instal·lar en les cisternes ja existents i s’han d’inscriure al Registre Oficial de Maquinària Agrícola (ROMA), d’acord amb el que estableix el Reial Decret 1013/2009, de 19 de juny, sobre caracterització i registre de maquinària agrícola.
La utilització d’aquests sistemes alternatius busca incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. En general, els purins i la resta de fertilitzants seran més eficients com menys pèrdues tinguin. Reduir el rentat, la volatilització o qualsevol altre tipus de pèrdua farà que una major quantitat de nitrogen que s’aplica al sòl sigui aprofitable per al cultiu.
Cal destacar també que a partir de 21 de febrer, totes les cisternes hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Haurà d’estar instal·lat de manera permanent a la cisterna. Com a alternativa, es permet instal·lar l’eina a la mateixa instal·lació d’emmagatzematge. Podeu consultar les empreses que subministren aquest tipus d’equips en aquest enllaç.
Notícia a RuralCat: https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/noticia/-/journal_content/2002/20181/8595502/l-aplicacio-de-purins-i-altres-dejeccions-ramaderes-liquides-ja-no-es-pot-fer-amb-vano-o-ventall
Font: Oficina de Fertilització i Tractament de dejeccions ramaderes
