La part sud de Catalunya ha patit un dèficit de precipitació significatiu durant els mesos d’octubre i novembre coincidint amb el període de sembra, que s’ha recuperat a un nivell de precipitació normal a finals de novembre i durant el mes de desembre (Figura 1). Per altra banda, al gener s’ha observat un dèficit de precipitació a la regió nord-est de Catalunya que també s’ha acabat recuperant en els mesos posteriors. La capacitat d’afillament del cereal pot ajudar a la recuperació del cultiu en fases més avançades.
A la Figura 2 es pot observar com el mes de febrer ha estat substancialment més calorós que la mitjana històrica, la qual cosa ha accelerat de manera important el desenvolupament del cereal durant el període d’afillament.
Amb aquest escenari durant la tardor, és bo tenir en compte els possibles efectes que la sequera pot tenir en la germinació i el creixement del cereal. L’aigua és fonamental per al desenvolupament de l’embrió i per tan, la decisió de sembrar s’ha de basar en una combinació de la humitat disponible del sòl i la pluja esperada.
Les llavors de blat necessiten un contingut mínim d’aigua del 35 al 45% del seu pes sec per iniciar la germinació, i la germinació augmenta a mesura que augmenten els nivells d’humitat disponible. Els sòls secs encara poden tenir una humitat relativa del 99%, i aquesta pot ser suficient perquè la llavor germini, però tot i així podria requerir més temps que si estigués en condicions d’humitat més favorables.
La naixença del cultiu requereix de tres fases:
Aquests processos comencen i s’aturen depenent de la humitat del sòl, i això pot portar a dues possibles situacions.
En el moment de la sembra, a més de la humitat del sòl disponible i la pluja esperada, també s’han de considerar altres factors que poden ajudar a minimitzar els riscos de tenir una implantació deficient. Aquests són alguns dels aspectes que es poden tenir en compte
Marta Da Silva Lopes
IRTA - Cap del Programa de Cultius Extensius Sostenibles