Les binadores són les màquines de desherbatge mecànic que permeten obtenir les eficàcies més altes en el control de les herbes del blat de moro (en condicions favorables superiors al 70%). Consten d’un bastidor al que s’acoplen cossos amb relles per treballar el terreny situat entre les línies del cultiu. La seva principal limitació és el control de les herbes situades dins i a prop de la fila del cultiu i sobretot l’eliminació de les espècies perennes. És una eina adequada per incorporar en les estratègies de desherbatge combinat mecànic i químic, permetent la reducció de l’ús d’herbicides. Es pot augmentar la seva precisió amb la incorporació de l’autoguiatge SSNG RTK i/o càmeres o visors. Les binadores de precisió permeten una major velocitat de treball i un millor control de les herbes properes al cultiu.
01. Les binadores
Són eines que permeten treballar el terreny situat entre les línies del blat de moro i així controlar la flora adventícia. Disposen de relles que remouen el terra, tallant i enterrant les herbes.
Elements de les binadores convencionals
Estan formades per un conjunt de cossos independents que van acoblats a un bastidor central. La separació entre aquests es pot ajustar a la distància entre les files del cultiu.
El bastidor. Pot ésser fixe o plegable depenent de l’amplada de la màquina. La seva altura determina les possibilitats d’ús quan el cultiu està desenvolupat. Pot portar acoplades rodes per regular la profunditat de treball.
Entre els elements que conformen els cossos es poden destacar:
02. Eficàcia en el control de les herbes
Les binadores permeten eliminar eficaçment les herbes anuals situades entre les línes del blat de moro fins els estadis de 3 a 6 fulles. Si el treball és precís i el conreu està suficientment desenvolupat no es produeixen danys destacables en el blat de moro. Per contra, no són eficaces per eliminar les espècies d’herbes perennes (Sorghum halepense, Cyperus rotundus, etc.), podent tenir a vegades efectes contraproduents.
El control de les herbes situades a la línia de blat de moro és més difícil i menys eficaç. Per això, es poden incorporar rodes de dits o intentar recobrir la zona de la fila del conreu amb uns 5 cm de terra. En aquest darrer cas, s’ha de trobar un compromís entre aconseguir tapar les plàntules de les herbes, però sense causar danys al cultiu.
Per obtenir eficàcies altes, també cal considerar l’estat del sòl i preveure la climatologia dels dies posteriors al desherbatge. S’han d’evitar els terrenys massa molls, els secs excessivament compactats i els que són molt pedregosos en superfície. Un cop passada la binadora, per tal d’impedir que les herbes s’arrapin una altra vegada al sòl, és convenient que els 2 a 4 dies següents no es produeixin episodis de pluja. En condicions favorables, es pot aconseguir un control de les herbes superior al 70%. Tot i això, per obtenir eficàcies més altes (superiors al 90%), és interessant incorporar les binadores en estratègies de desherbatge combinat mecànic i químic. les binadores són el millor complement al desherbatge químic a bandes. Representen una de les millors opcions per reduir l’ús d’herbicides.
03. Desherbatge de precisió amb les binadores
La separació de les files del blat de moro (72 a 75 cm), major que en altres cultius, facilita l’ús de les binadores convencionals. Tot i això, es pot millorar la seva precisió principalment amb l’autoguiatge SSNG (Sistema Satel·litari de Navegació Global) RTK (Real-Time Kinematics) i càmeres o visors òptics. Els dos sistemes són complementaris, tot i que es poden utilitzar per separat. Els principals avantatges són una major velocitat de treball (12 km/h, que pot representar unes 0,5 h/ha), una major capacitat de controlar les herbes de prop de la línia del cultiu i poder-les passar en estadis més precoços (a partir d’1 a 2 fulles).
Per tal d’obtenir bons resultats, és necessari sincronitzar els treballs de la sembradora i la binadora de precisió. El més important és que les passades de la binadora coincideixin amb les de la sembradora. Per això, és recomanable que l’amplada de les dues eines sigui la mateixa o, en tot cas, proporcional.
L’autoguiatge SSNG RTK
Parteix del coneixement de coordenades de situació dins la parcel·la (georeferenciació) que s’estableixen o utilitzen mentre es realitzen algunes operacions culturals (sembra, passada de la binadora, etc.). Aquestes es determinen mitjançant un receptor SSNG, que està incorporat al tractor (autoguiatge), amb correccions a partir del sistema RTK, de forma que es poden aconseguir aproximacions centimètriques. Amb aquesta metodologia és possible passar amb una gran precisió la binadora en moltes parcel·les (principalment les planeres) a partir de les coordenades generades en el moment de la sembra.
Les càmeres o visors
És el sistema més utilitzat per guanyar precisió. Les càmares o visors es situen sobre les binadores, tenen la capacitat d’identificar les línies del cultiu a través de les diferències de color o d’alçada entre les plantes de blat de moro i el sòl o les males herbes, respectivament, permetent ajustar convenienment la posició de la màquina a través d’un desplaçador lateral. Hi ha diferents tipus de càmeres amb bones prestació, però que poden variar en la seva precisió. El seu ús no és recomanable quan les herbes estan massa desenvolupades perque és difícil distingir les línies del cultiu. Una de les principals limitacions d’aquest equipament és el seu elevat cost d’adquisició.
Joan Serra
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Josep Anton Betbesé
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Josep Mª Llenes
Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
Núria Montagut
Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
Joan Fañé
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Francesc Solanelles
Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
Alex Estadella
Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
Jordi Doltra
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Judit Recacha
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles