La biodiversitat dels artròpodes al sòl és un indicador clau de la salut dels ecosistemes agrícoles. En cultius extensius, aquests organismes juguen un paper important en el control biològic de plagues com el pugó.
Els insectes del sòl que ens poden interessar pel control de plagues en cultius extensius són:
ARANYES
Depredadors generalistes que exerceixen un paper important en el control biològic d’una gran varietat de plagues.
TISORETES
Actuen com a depredadores de diverses plagues, incloent-hi àcars, cotxinilles, pugons i larves de lepidòpters, entre d’altres. A més, contribueixen a la descomposició de les restes orgàniques del sòl.
COCCINÈL·LIDS
Tant les larves com els adults són grans devoradors d’afídids, fet que els converteix en una eina eficaç per combatre les plagues causades per aquests insectes. Aquest tipus es troben majoritàriament a sobre el cultiu però també es poden trobar al sòl.
CARÀBIDS I ESTAFILÍNIDS
Són depredadors generalistes que s’alimenten de pugons, trips, àcars i larves de lepidòpters, entre d’altres. La majoria d’aquests insectes viuen al sòl i són especialment importants per controlar aquelles plagues que passen part del seu cicle biològic a terra.
S’ha estudiat l’impacte que té sobre la presència d’aquests artròpodes la implementació de bandes florals als marges de les parcel·les de blat tou. Aquesta s’ha mesurat durant una setmana, coincidint amb l’estadi del cultiu entre inici d’espigat i inici de floració, col·locant trampes de gravetat en diferents zones de la parcel·la (Figura 5). Aquest estudi s’ha realitzat a tres localitats: a Castelló d’Empúries (l’Alt Empordà), Taradell (Osona) i Banyoles (el Pla de l’Estany); i durant dues campanyes: 2022-23 i 2023-24.
Durant dues campanyes, i a totes les localitats assajades, s’ha trobat el percentatge d’artròpodes que es mostra a la Figura 6. Amb un 42% del total de captures, les aranyes són les que s’han trobat amb més abundància, mentre que les tisoretes i els coccinèl·lids són els que menys presència han tingut, amb un 1 i un 3% respectivament.
Segons els resultats obtinguts, en comparació amb el marge espontani (marge convencional sense la sembra de flors), la banda floral ha permès atraure el doble d’insectes tal i com es mostra a la Figura 7.
En general, el nombre d’insectes al sòl depèn de la parcel·la i la campanya. Aquest valor es pot augmentar introduint bandes florals als marges dels camps cultivats, afavorint la biodiversitat d’aquests insectes que alhora poden servir per un control de les plagues.
Joan Serra
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Joan Fañé
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Judit Recacha Borrell
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Georgina Alins
IRTA
Roser Sayeras
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Eduard Ribas
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Berta Cunill
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Maria Boix
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles