L’interès de la producció de blat millorant varia depenent de la zona productora. Aspectes com el rendiment, la qualitat, el sobrepreu que es pot obtenir per la venda del gra, etc. en determinen les possibilitats de la introducció del seu cultiu. En una parcel·la de regadiu del Segarra-Garrigues el blat tou RIMBAUD amb destí a pinso han proporcionat uns ingressos més elevats que les varietats millorants VALBONA i LG ACORAZADO.

En moltes zones productores, en particular en els regadius del Segarra-Garrigues, l’encaix d’un determinat cultiu i de l’ús que se’n dóna a la producció depèn de la seva rendibilitat, però també de la d’altres cultius o destins que hi són possibles. En aquest marc, durant la campanya 2019-20, en una parcel·la de regadiu de Coscó, al municipi d’Oliola (la Noguera) s’han assajat les següents produccions:

  • Blat tou millorant. S’han sembrat les varietats VALBONA i LG ACORAZADO
  • Blat tou amb destí pinso. S’ha sembrat la varietat RIMBAUD
  • Ordi amb destí pinso. S’ha sembrat la varietat d’ordi de primavera SOLIST.
RENDIMENT DE GRA

Els rendiments més baixos s’han obtingut amb els blats millorants VALBONA i LG ACORAZADO que han produït 6134 i 5863 kg/ha, respectivament (Figura 1). Pel contrari, les produccions més altes han correspost al blat RIMBAUD, amb 7752 kg/ha. Aquest ha superat a VALBONA amb 1618 kg/ha i a LG ACORAZADO en 1889 kg/ha.

La varietat de blat tou RIMBAUD també ha superat els rendiments de l’ordi SOLIST en 737 kg/ha.

Figura 1. Rendiment (kg/ha) dels diferents tipus de cereals d’hivern en una parcel·la de Coscó, en el municipi d’Oliola (la Noguera), durant la campanya 2019-20.

QUALITAT DEL GRA

Les varietats de blat tou millorant VALBONA i LG ACORAZADO han mostrat un contingut en proteïna del 13,4 i 12,8 %, respectivament. No cal oblidar que els continguts que es demanden pels blats millorants són superiors al 13 o al 14 %.

El blat tou RIMBAUD ha donat un contingut en proteïna del 9,9 %; mentre que l’ordi SOLIS del 8,9 %.

Els valors més elevats dels pesos hectolítrics s’han obtingut amb els blats millorants. En el cas de VALBONA ha estat de 75,3 kg/hl; mentre que, en el cas de LG ACORAZADO, de 77,3 kg/hl. La varietat de blat tou RIMBAUD ha donat un valor inferior (73,9 kg/hl). Com es normal el pes hectolítric més baix s’ha obtingut en l’ordi SOLIST, amb 62,8 kg/hl, inferior als valors normalment demanats per la industria de fabricació de pinsos.

VALOR DE LA PRODUCCIÓ

Amb els rendiments obtinguts s’ha calculat el valor de la producció considerant els següents preus de venda:

  • Blats tous millorants VALBONA i LG ACORAZADO 224 €/t
  • Blat tou RIMBAUD amb destí pinso 187 €/t
  • Ordi SOLIST 167 €/t

El valor més alt de la producció s’ha obtingut amb el blat tou RIMBAUD (1450 €/t) (Figura 2). A continuació es situen els blats millorants VALBONA i LG ACORAZADO amb 1374 €/ha i 1313 €/ha, respectivament. Els ingressos més baixos s’han obtingut amb l’ordi SOLIST, principalment com a conseqüència d’un preu més baix de venda.

Els resultats mostren, en aquest parcel·la concreta, que el sobrepreu que s’ha obtingut amb els blat millorants VALBONA i LG ACORAZADO no ha compensat la seva menor producció en comparació amb el blat RIMBAUD. Tot i això, l’opció de produir blat de qualitat pot tenir interès pels productors de la zona, depenent de les condicions climatològiques de cada campanya, principalment si en un futur es comercialitzen varietats millorants de major productivitat.

Figura 2. Valor de la producció (€/ha) dels diferents tipus de cereals d’hivern en una parcel·la de Coscó, en el municipi d’Oliola (la Noguera), durant la campanya 2019-20.

Aquest article s’emmarca dins del projecte PECT Motors pel Segarra-Garrigues, en el qual es promouen actuacions que contribueixen al creixement econòmic del territori impulsat per la innovació als nous regadius i la promoció de la cooperació vertical amb agroindústries.

Joan Serra

IRTA Programa de Cultius Extensius Sostenibles (Mas Badia)

Eduard Gonzalo

IRTA Programa de Cultius Extensius Sostenibles (Mas Badia)

Roser Sayeras

IRTA Programa de Cultius Extensius Sostenibles (Mas Badia)

Joan Fañé

IRTA Programa de Cultius Extensius Sostenibles (Mas Badia)

T'ha estat útil aquest article ?

Resultats / 5. Vots: