Tot i que com la major part de produccions agrícoles extensives la colza necessita l’atenció de l’agricultor pel que fa a la fertilització, el control de males herbes o la incidència de determinades plagues, es tracta d’un cultiu relativament rústic envers condicions climàtiques poc favorables com ara baixa pluviometria, fred hivernal, gelades tardanes, etc. En les nostres condicions habituals de cultiu, el fred intens de l’hivern difícilment li provoca danys importants, sempre que el cultiu es trobi ja en l’estadi de desenvolupament adequat per a suportar-lo (estadi de roseta). El cultiu també mostra una relativa resistència a condicions de sequera no extremes, degut al seu potent sistema radicular pivotant que explora el sòl en profunditat i n’aprofita la humitat existent.
D’altra banda, la formació del rendiment es realitza de forma gradual en el temps mitjançant la formació successiva de “pisos” de tavelles que contenen en el seu interior els grans que van desenvolupant-se, augmentant el seu contingut i pes. La durada en el temps d’aquest procés fa que accidents climàtics adversos puntuals com lleugeres i breus gelades tardanes puguin afectar algunes de les tavelles en estadi més sensible, però n’hi quedaran moltes altres que encara no s’havien format i d’altres que ja havien assolit un nivell de desenvolupament prou avançat com per no patir danys.
Estem doncs davant un cultiu que, amb aquest perfil de relativa rusticitat en vegetació i amb els mínims requeriments fitosanitaris i de fertilització coberts, hauria de poder assegurar uns rendiments bàsics en funció de les zones i condicions de cultiu. Hi ha, però, un aspecte inicial que resulta clau per a l’èxit final del cultiu: la seva adequada implantació. Per assolir-la, no només caldrà assegurar una densitat mínima de plantes nascudes, sinó també que aquestes siguin vigoroses i estiguin en vegetació activa durant la tardor per tal d’arribar a les primeres gelades hivernals havent assolit l’estadi anomenat de “roseta” que les haurà de permetre suportar els rigors tèrmics de l’hivern.
El laboreig del terreny ha de tenir dos objectius principals :
L’aixecament del rostoll i laboreig del terreny hauria d’aconseguir un sòl ben desfet en superficie, sense arribar a pulveritzar-lo, i, alhora, la descompactació en profunditat, tot plegat preservant al màxim la humitat existent. Amdós objectius, aparentment poc compatibles, requereixen fixar-nos en tres aspectes importants:
En les condicions estiuenques habituals a bona part del nostre país, una opció interessant de laboreig pot ser la d’aprofitar la humitat que puguin aportar al terreny eventuals tronades d’estiu per tal de dur a terme el treball del sòl en profunditat, i curronar-lo després fins a la sembra per tal de conservar-ne la humitat acumulada. Atenció, però, a tocar la terra massa humida ja que la formació de terrossos en aquestes condicions pot fer molt difícil la adequada preparació superficial per a la sembra si no hi ha la humitat adequada que permeti desfer-los.
No sembla massa indicat en aquest cultiu la combinació de treball superficial del sòl i sembra en una mateixa passada. La utilització d’aparells dinàmics de treball del sòl en condicions de baixa humitat, com ara grades rotatives o similars, fa desaparéixer la humitat que hi pot haver a la zona superficial del terreny on s’hi diposita la llavor, podent complicar enormement la germinació. A més, aquesta zona superficial del terreny acostuma a quedar massa fina amb els riscs d’encrostament que això implica.
A RETENIR PER A LA PREPARACIÓ DEL TERRENY
Una sembra i una correcta implantació del cultiu en temps i forma són bona part del bon resultat final del cultiu. Aquesta és potser l’etapa del seu maneig més exigent i a la què cal posar més atenció. No és senzill aconseguir una sembra de colza d’implantació i densitat regulars degut al tamany molt petit de la llavor i als requeriments del terreny. Tanmateix, no s’ha d’aixecar necessàriament el cultiu pel fet que la sembra no hagi estat prou uniforme. La gran capacitat d’autocompensació d’aquesta espècie fa viables amb freqüència parcel·les amb una sembra deficient, sigui per baixa naixença o falta d’uniformitat.
Respecte a la data de sembra, cal estar disposat a dur-la a terme tan aviat com les condicions de preparació i humitat del sòl ho permetin. En secans on les probabilitats de tenir la saó necessària en l’època recomanable de sembra siguin escasses, és preferible aprofitar aquestes condicions si es donen puntualment abans, fins i tot durant la segona quinzena d’agost, i assegurar, encara que sigui relativament aviat, una bona i ràpida naixença de la colza. En aquests casos, caldrà sembrar una varietat amb poca sensibilitat a l’allargament precoç de la tija, ja que el desenvolupament vegetatiu de la colza fins als primers gels de l’hivern pot ser considerable.
D’altra banda, cal tenir també molt present que les plantes joves de colza són sensibles a les gelades i que es tracta d’una espècie amb certa sensibilitat al fotoperíode. Això implica que, tot i que les temperatures no siguin especialment fredes, les plantes frenen el seu ritme de desenvolupament a mida que s’escurça la durada de la llum del dia. A més, caldrà assegurar que les plantes arriben a l’estadi de “roseta” (6 a 8 fulles) abans de les gelades de l’hivern i així no patir danys. Per tot plegat, la colza s’ha de sembrar com més aviat millor. Per això, convé tenir el terreny preparat a punt de sembra aviat i seguir les previsions meteorològiques per tal de sembrar aprofitant eventuals pluges d’entre 5 i 10 l/m2 que faran nàixer la colza de forma ràpida i uniforme. Sense perdre mai de vista aquest condicionant important, els aspectes principals a tenir en compte per a la sembra són:
Taula 1. Densitats de sembra recomanables en colza, en funció de les condicions del terreny (Supòsit per llavor amb PMG = 5 g).
Figura 1. Períodes recomanats de sembra de la colza en funció de la zona agroclimàtica
A RETENIR PER LA SEMBRA
Quan es parla de vigor inicial cal distingir entre el vigor de germinació de la llavor i el vigor de naixença del cultiu. En el primer cas estem fent referència al fet que el temps entre la sembra i la sortida de les plàntul·les sigui el més curt possible. Aquest fet resulta especialment important en situacions d’humitat escassa al sòl, que la radícula i coleòptil de la llavor en germinació han d’aprofitar al màxim per tal de poder emergir ràpidament abans que desaparegui.
En el segon cas, ens referim a la velocitat i força de les plàntul·les des que emergeixen fins a assolir l’estadi B3 – B4 (3 a 4 fulles desenvolupades). En aquest període, les plàntul·les són especialment sensibles als atacs del saltiró (Psylliodes chrysocephala), especialment actiu en aquesta època de l’any, i que pot arribar a causar danys greus al cultiu en reduir de manera important la superfície foliar dels cotiledons i primeres fulles de les petites plantes en creixement. Com més ràpid es dugui a terme aquest desenvolupament vegetatiu, menys temps i oportunitat tindrà la plaga per a produir danys importants.
Podríem parlar també del vigor de desenvolupament durant la tardor, que definiria la capacitat de les joves plantes de dur a terme un ràpid desenvolupament vegetatiu entre l’estadi B4 (4 fulles desenvolupades) i les primeres gelades de l’hivern. Un bon vigor en aquest període permet desenvolupar un sistema radicular més potent alhora que assolir més ràpidament l’estadi de “roseta” ( 6 a 8 fulles desenvolupades), que permetrà a les plantes de colza resistir bé les gelades hivernals (figura 2).
Figura 2. Els estadis en què es defineix el vigor inicial en la colza: germinació, naixença i desenvolupament vegetatiu de tardor.
Els tres períodes d’aquest vigor inicial (figura 2) poden estan influenciats per diversos factors sobre els quals l’agricultor pot tenir una incidència directa:
La figura 3 mostra els percentatges en què aquests diferents factors expliquen estadísticament la variabilitat observada pel que fa a les diferències de vigor inicial avaluades experimentalment en funció de la superfície verda ocupada pel cultiu en els diferents estadis d’observació (Terres Inovia, 2020).
Figura 3. Percentatges de variabilitat explicats pels diferents factors que intervenen en la definició del vigor inicial del cultiu de la colza (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Terres Inovia 2020).
En base als treballs experimentals realitzats durant les tres darreres campanyes per Terres Inovia es poden extreure una sèrie de conclusions interessants per tal d’incidir de la manera més favorable possible en aquest període fonamental del desenvolupament inicial del cultiu:
Antoni López Querol
IRTA Lleida