CONTROL DE MALES HERBES EN SORGO

Es tracta d’un cultiu  que en les actuals condicions de sequera, encara agafa més interès per tenir uns requeriments hídrics més baixos que el blat de moro. Des del punt de vista del control de les males herbes que el poden afectar, cal tenir en compte els següents aspectes:

• Es tracta d’un cultiu que en estadis primerencs és sensible a la competència de les males herbes 
• Té una disponibilitat limitada d’herbicides autoritzats, sobretot, per al control químic de gramínies
• Hi ha la possibilitat d’incorporar el desherbatge mecànic a l’estratègia de desherbatge del cultiu.

En estadis avançats, sobretot el sorgo farratger és  força competitiu  amb les males herbes. Malgrat tot, té un establiment lent, el que el fa sensible a la competència de les males herbes en estadis primerencs. Per  tant en la mesura del possible cal:

• Aplicar el màxim de mesures prèvies a la sembra, per a reduir el banc de llavors de males herbes de la parcel·la com són rotacions, falses sembres, etc. en el marc d’una l’estratègia de gestió integrada de males herbes.
• Cultivar bé i sembrar en camps nets de males herbes.
• Sembrar de manera que s’obtingui una germinació ràpida i homogènia del cultiu, amb la finalitat que aquest vagi més avançat que les males herbes que puguin germinar.
  • És important el moment de sembra ja que té uns requeriments de temperatura superiors a d’altres cultius d’estiu.
  • Escollir varietats de ràpid establiment i vigor d’implantació
  • Evitar sembres molt profundes que  perjudiquin un ràpid i correcte establiment
  • Adaptar la dosi de sembra a les diferents varietats, prioritzant dosis altes per competir amb les males herbes sempre que les condicions de la parcel·la i la varietat ho permetin.

Els mètodes mecànics com la grada de pues o la grada rotativa d’estrelles poden ser una bona opció per al control de males herbes dicotiledònies del cultiu. Les apliacions es poden fer tant en preemergència com en postemergència. També es possible l’ús de binadores que incorporin sistemes de guiat de precisió o no,  a partir de les 3 fulles del cultiu.

En quant als herbicides també cal tenir en compte que:

• Molts dels herbicides utilitzats en preemergència s’absorbeixen per l’arrel de la mala herba que germina. Per a què això passi, l’herbicida ha d’estar disponible en la solució del sòl. Per tant aplicacions en sòls secs faran que l’herbicida no estigui disponible i les eficàcies es redueixin. És important que el sòl estigui humit o es realitzi un lleuger reg per aspersió després de l’aplicació.

• Sòls pesats i amb molta matèria orgànica adsorbiran més herbicida el que farà que n’hi hagi menys de disponible per aconseguir un bon control de les males herbes i per tant les eficàcies es redueixin.

• Els herbicides que es poden aplicar en postemergència tenen eficàcies relativament baixes sobre algunes especies de males herbes. L’estratègia herbicida s’ha de  planificar des d’abans de la sembra del conreu segons les especies presents a la parcel.la.

Des del punt de vista normatiu també cal recordar algunes de les següents limitacions que venen reflectides a l’etiqueta dels diferents formulats:

• Cal respectar les franges de seguretat que venen indicades a l’etiqueta. 
• Alguns formulats tenen limitacions a la repetició del tractament amb una mateixa matèria activa en una mateixa parcel·la.

Els herbicides autoritzats en el cultiu del sorgo són els següents i es poden consultar en el següent enllaç :