Resultats de les comarques del Segrià i Urgell de la Campanya 2022 i 2023. Després dels 2 primers any d’assaig hi ha un conjunt ampli de varietats que han mostrat bon comportament productiu, encapçalades per les varietats RADIA, GEA, PR58N57, CAMPERA PR57Q53, LZ MX 01, AVIA, EMILIANA, ALFAMED, TEQULA entre d’altres. Hem de tenir en compte que els resultats de 2 anys d’assaig no són suficients per mostrar el comportament d’una varietat en una zona concreta, però especialment en alfals, on la persistència del cultiu és un factor clau, el tercer i un possible 4art any d’explotació determinaran el comportament productiu final de cada varietat.
INTRODUCCIÓ
La realització d’aquets assaigs ha estat possible gràcies al Grup operatiu GO ALfalsCAT. Millora de la viabilitat agronòmica de la producció d'alfals (Medicago sativa L.) per a farratge a Catalunya. Projecte finançat a través de l'Operació 16.01.01 de Cooperació per a la innovació del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.
En un cultiu com l’alfals amb 6 o 7 dalls per campanya i amb una durada mínima de 3 o 4 anys en explotació, l’experimentació és complexa degut a la multituds d’accidents que poden concórrer durant els 4 anys d’assaig.
FACTORS A TENIR EN COMPTE PER L’ELECCIÓ DE LA VARIETAT EN ALFALS
CLASSIFICACIÓ DE LES VARIETATS
Segons les seves característiques dins les varietats d’alfals podríem fer diverses classificacions. El paràmetre més important que ens pot donar informació inicial sobre l’adaptació d’una varietat a les nostres zones productives és la dormància o repòs hivernal, segons una escala del 1 al 11 (Fall Dormancy Rating) FD, les varietats amb un 1 en aquesta escala, serien les que tindrien un repòs hivernal més llarg.
D’aquesta forma les varietats les classificaríem en 3 grans grups:
Alfals africà-californià: No presenten parada hivernal, 10-12 dalls/any. Sensibles al fred.
Alfals flamencs: Llarga parada hivernal, 3-4 dalls/any. Resistents al fred.
Alfals intermedis. Parada hivernal curta, 5-7 dalls/any. Son les més adaptades a les nostres zones de cultiu.
La informació dels materials d’origen o parentals de cada varietat també ens pot donar informació preliminar sobre la possible adaptació d’una varietat a una zona concreta.
En la Taula 1 es pot veure la dormàcia i origen de cada varietat assajada en les dues localitat d’assaig.
PRODUCCIÓ EN REG PER ASPERSSIÓ (el Segrià)
A la taula 2 es mostren els resultats de l’assaig de Sucs (el Segrià) del primer any d’explotació (campanya 2022) i amb sembra a la primavera de la mateixa campanya. En els anàlisis estadístics d’aquesta campanya no s’han tingut en compte els resultats del segon i tercer dall degut a problemes amb el reg de l’assaig, assenyalats a la figura 1 en vermell.
En la taula 3 es mostren els resultats de l’assaig de Sucs (el Segrià) del segon any d’explotació (campanya 2023).
A la taula 4 es presenten els resultats de la suma dels 2 anys d’assaig a la localitat de Sucs, 2022 i 2023. En la figura 3 es pot veure la producció per campanyes segons si es compten els 2 dalls anul·lats per problemes de reg el primer any o no. Hem de tenir en compte que n sembres de primavera, la producció del primer any serà menor per la implantació inicial de l’alfals, si fem una sembra de tardor el primer any serà d’explotació complerta amb produccions més altes.
QUALITAT DEL FARRATGE EN REG PER ASPERSSIÓ (el Segrià)
A la taula 5 es mostren els resultats de qualitat del gra de les varietats assajades la campanya 2022. La mitjana de l’assaig pel que fa al contingut de proteïna del farratge ha estat del 19,9%.
A la taula 6 es mostra el contingut de proteïna del farratge durant els dalls del segon any d’explotació (2023), podem veure que el primer dall va presentar un contingut de proteïna del 22,1% superior a la resta de dalls, amb una mitjana durant tota la campanya del 17,5%.
PRODUCCIÓ EN REG PER INUNDACIÓ (l’Urgell)
A la taula 7 es mostra la producció de farratge en matèria seca en aquesta localitat durant el primer any d’explotació.
En la figura 4 es pot veure la mitjana de la producció de cada dall en el conjunt de varietats de l’assaig durant la campanya 2022. La implantació inicial de l’assaig en reg per inundació va ser més lenta que en el cas de l’assaig en reg per aspersió.
Durant el segon any d’explotació de l’assaig del Tarròs no es va poder aplicar cap reg a l’assaig degut a les restriccions de reg al Canal d’Urgell degudes a la sequera de la campanya 2023. Només es va poder realitzar un primer dall i dos dalls més de neteja assenyalats en vermell a la Figura 5.
QUALITAT DEL FARRATGE EN REG PER INUNDACIÓ (l’Urgell)
La mitjana del contingut de proteïna a l’assaig del Tarròs durant la campanya 2022 va ser del 18,1%.
Josep Anton Betbesé
Aitor Melero
Ezequiel Arqué
Teresa Font
Jordi Santolino
Andrea López
Galotta Maria Florencia