Segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i alimentació (IDESCAT,2024) aproximadament el 43 % de la superfície cultivada a Catalunya es destina al cultiu dels cereals. Si es compara amb la presència d’altres cultius, com ara els llegums, és molt baixa (1%). Aquest model exposa una vulnerabilitat econòmica i ambiental del sistema agrícola actual, marcat per l'estancament dels rendiments, la dependència de fertilitzants i pesticides, les dificultats en el control de les males herbes o la degradació dels sòls a causa del monocultiu. En aquest context, emergeix la necessitat d’explorar alternatives viables que siguin econòmicament rendibles i ambientalment sostenibles. Es destaca, per tant, la recuperació del cultiu de lleguminoses per a consum humà juntament amb l’aplicació de noves tècniques de producció, com a eix central per a la renovació de l'agricultura a Catalunya.
Una de les alternatives és el cultiu de la mongeta (Phaseolus vulgaris L.) molt arreada al territori. Una prova d’això és que a Catalunya, actualment hi ha 2 de les 5 Denominacions d’Origen Protegides (DOP) de mongeta que hi ha a Europa, la DOP mongetes del Ganxet i la DOP fesol de Santa Pau (DARP 2010; 2014). Tot i això, actualment la producció de mongetes suposa tant sols 14.577 tones en una àrea de 8.002 hectàrees durant l’any 2022, quantitat molt baixa en comparació a altres cultius. Aquest fet es deu a que la majoria d’hectàrees van destinades a mongeta de mata alta i en alguns cassos, sense reg de suport.
En el marc del grup operatiu Impuls del cultiu de mongetes seques en noves zones de Catalunya: viabilitat, sostenibilitat i ús eficient de l’aigua (ImNovaBean), s’han obtingut alguns resultats de l’adaptabilitat del material vegetal, el període de sembra òptim i sistemes de control d’herbes.
MATERIAL VEGETAL
A la les localitats de La Tallada d’Empordà (el Baix Empordà) i Torregrossa (el Pla d’Urgell) s’han avaluat 10 varietats de mongeta seca de mata baixa; Americana (T9905), Arrossina, Garrotxa, Michigan i Seafarer de tipus navy, les varietats Ganxet i Ganxet Refardes de tipus Ganxet de mata baixa, la varietat Pinta mata baixa Leon de tipus Pinta i la varietat Pactol de tipus Marrow.
Pel que fa el cicle de la floració (Figura 1), s’ha observat que les varietats més precoces han presentat una durada de la floració més llarga, com és el cas de Pinta mata baixa Leon, Ganxet Refardes i Ganxet.


A la Figura 2 es presenten els resultats de producció (kg/ha al 14% d’humitat) i humitat (%) obtinguts a l’assaig de Torregrossa (el Pla d’Urgell). La varietat Canellini Leon (2988 kg/ha al 14% d’humitat) ha presentat una producció significativament superior a Ganxet (1570 kg/ha al 14% d’humitat). A més, Canellini Loeon també ha mostrat una humitat significativament més elevada amb un 45% valor molt alt que s’explica perquè aquesta varietat, en el moment de la collita (finals de novembre), no havia completat el seu cicle. Pel que fa a les varietats navy, a la majoria dels cassos han presentat produccions pròximes a 2000 kg/ha al 14% i humitats inferiors a 17%.

DATA DE SEMBRA
A les localitats de Sucs (el Segrià) i a La Tallada d’Empordà (el Baix Empordà) es van avaluar les dates de sembra de juny, juliol i agost amb la varietat Ganxet de mata baixa, amb l’objectiu d’avaluar la variabilitat del cultiu de mongeta com a doble collita.
Els resultats del cicle de floració a les dues localitats han estat dispars. A la Tallada d’Empordà, les dates de sembra que han presentat una major duració del període de floració han estat juliol i agost, amb 42 i 38 dies, respectivament. A Sucs, la duració de la floració ha estat moltes vegades menor. Cal destacar que, en la data de sembra d’agost, el cultiu no va finalitzar el cicle i pràcticament no es va desenvolupar, presentant una mida molt reduïda.


MECANITZACIÓ
S’han assajat diferents estratègies pel control de la flora adventícia basades en el desherbatge, químic, el desherbatge mecànic amb binadores de precisió i la combinació dels dos. A la Figura 5 s’ha observat com les eficàcies més elevades en el control de la flora adventícia s’han obtingut en els tractaments de desherbatge combinat químic més mecànic (51%) i desherbatge químic (42%). Cal destacar que la presència d’herbes ha influït en la producció, on els tractaments amb infestacions més elevades han presentat rendiments més baixos. (Figura 6)


Resultats obtinguts a partir del grup operatiu “Impuls del cultiu de mongetes seques en noves zones de Catalunya: viabilitat, sostenibilitat i ús eficient de l’aigua (ImNovaBean)”, finançat pels Ajuts per a l’execució de projectes pilot de grups operatius de l’Associació Europea per a la Innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles (AEI-Agri), en el marc del Pla estratègic de la PAC 2023-2027.

Joan Serra
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Joan Fañé
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Josep Anton Betbesé
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Berta Cunill
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles