boto retorn a inici
MENÚ

ÚS DE DEJECCIONS RAMADERES PER MILLORAR EL SÒL

Dilluns, 28 de setembre 2020

Aportar dejeccions ramaderes augmenta l’activitat biològica del sòl i contribueix a millorar les característiques físiques d’aquest (porositat, retenció d’humitat, protecció front erosió,...). La relació entre els nutrients que contenen pot comportar una acumulació excessiva d’algun dels nutrients (normalment el fòsfor) en el sòl. Aquí teniu informació per aportar nutrients, amb les dejeccions ramaderes, de forma sostenible i millorar la qualitat del sòl a llarg termini.  

Les dejeccions ramaderes contenen matèria orgànica i nutrients, ambdós necessaris per l’activitat de la fauna i flora (macro i micro) del sòl. L’activitat biològica del sòl comporta una transformació de la matèria orgànica afegida i, alhora, crea més matèria orgànica (la dels propis organismes del sòl), que contribueix de forma marcada a millorar l’estructura del sòl, la porositat associada, la retenció d’humitat, la protecció front l’erosió,... Tots aquests aspectes milloren la qualitat del sòl agrícola.

DUES FINALITATS I DUES IDEES CLAU

La utilització de dejeccions ramaderes en agricultura compleix una doble finalitat. D’una banda, s’aporten nutrients que els cultius necessiten pel seu desenvolupament. I de l’altra, com s’ha dit, la matèria orgànica millora molts aspectes físics i biològics del sòl.

Per compatibilitzar adequadament aquests dos objectius, cal tenir clar que:

  • Totes les dejeccions ramaderes aporten matèria orgànica en un major o menor grau. I, per tant, totes contribueixen a aquesta millora, encara que amb velocitats i magnituds diferents.
  • Els nutrients que contenen les dejeccions líquides estan, majoritàriament, en una forma assimilable per les plantes de forma, en general, ràpida.

De forma orientativa, la gradació per diferents tipus de dejeccions seria: 

UNES PAUTES SENZILLES PER L’APLICACIÓ DE DEJECCIONS

En l'aplicació de dejeccions ramaderes es pot incidir, bàsicament, en tres aspectes: la dosi, el moment i frequència d'aplicació i els equips a utilitzar. 

* Les dosis màximes de dejeccions que es poden aplicar venen regulades principalment en el Decret 153/2019. Però no es recomana l'aplicació de les dosis més altes més que en alguns casos determinats. En una alta proporció de situacions s'han d'aportar dosis de dejeccions baixes, que es poden determinar a través de diferents eines de suport a la decisió en fertilització (balanç de nutrients,...). 

* En el mateix decret s'estableixen normes sobre el tipus de maquinària a utilitzar per aplicar les dejeccions líquides. També, en aquesta guia s'hi detalla informació sobre els equips i maquinària més adequats per realitzar aplicacions sostenibles de dejeccions ramaderes.

* Pels moments d'aplicació, i lligat a les idees mencionades en l'apartat anterior, dues recomanacions clau:

Podeu trobar més detalls sobre aquestes recomanacions i sobre els efectes en el sòl de l'aplicació de dejeccions ramaderes en:

- La guia “Millorar la qualitat del sòl amb l’aplicació de dejeccions ramaderes”, que s'ha elaborat.

- Aquest video sobre els efectes en el sòl i els cultius de la utilització de dejeccions ramaderes

- Aquesta presentació realitzada en la jornada de transferència de 16 de setembre, 2020:

El sòl és un embornal de carboni (C) que contribueix a mitigar els efectes del canvi climàtic, magatzemant C i impedint l'emissió de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. És important preservar el seu ús agrícola, forestal i ambiental per tal de potenciar-ne aquesta faceta. Per conscienciar socialment d'aquesta necessitat s'ha reeditat el còmic "Viure al sòl".

     - Vegeu-ne la presentació en video següent

     - Podeu trobar el vincle en aquest article

     - Demaneu-lo en la vostra biblioteca habitual.

Aquest article divulgatiu s’ha elaborat en el marc de l’activitat demostrativa QUALISÒL: Millora de la qualitat del sòl amb l’aplicació de dejeccions ramaderes, activitat finançada a través de l’operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020

AUTORS

  • Francesc Domingo

    IRTA Mas Badia

  • Elena González

    IRTA Mas Badia

Web desenvolupada per Volcanic Internet
chevron-down linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram