A partir del juliol del 2022 pràcticament totes les explotacions agrícoles han de tenir coberta la tasca d’assessorament en fertilització.
Les explotacions agrícoles cada cop són més eficients i sostenibles pel que fa a la fertilització de les seves parcel·les. Es fa un ús més adequat dels fertilitzants orgànics i minerals, la qual cosa permet, per una banda, que hi hagi un menor impacte ambiental i, per l’altra, reduir els costos.
És important doncs, planificar la fertilització, i cal fer-ho realitzant aportacions amb criteri agronòmic, pensant obtenir el màxim rendiment, i seguint els requeriments legals segons la zona geogràfica i el tipus de cultiu. Per a planificar la fertilització cal prendre decisions importants per adoptar aquests criteris i, és necessari disposar de suport tècnic, peça clau de cara a una aplicació més eficient dels recursos.
L’entrada en vigor del Decret 153/2019 va introduir la necessitat d’incorporar personal assessor en fertilització en determinats supòsits, ja sigui per la planificació de la fertilització de totes les parcel·les o per altres tasques que permetin justificar aplicacions diferents a les que estableix la normativa. Aquesta necessitat va anar acompanyada per un període de transició en la seva entrada en vigor que va finalitzar el passat mes de juliol, per tant, a partir d’aquesta data, pràcticament totes les explotacions agrícoles ja han de tenir aquesta tasca d’assessorament coberta.
Qui ha de tenir assessorament en fertilització? Les explotacions agrícoles amb una superfície de cultiu superior a 1 ha de cultius en hivernacle, 3 ha de cultius a l’aire lliure d’horta, flor o planta ornamental, 10 ha de regadiu, 20 ha de secà, i/o equivalent.
En pastures, només aquelles que siguin fertilitzables, és a dir, aquells recintes que figurin com a pastius (PS) en el recinte SIGPAC.
També n’han de disposar els centres de gestió amb més de 50 ha al seu pla de gestió de dejeccions ramaderes, i en cas que s’hagi de gestionar la fertilització com a conseqüència d’una inspecció de l’administració on s’ha detectat una concentració de fòsfor al sòl superior a 80 mg P/kg de sòl sec (mètode Olsen).
Qui pot fer aquesta tasca d’assessorament? Aquesta tasca la pot fer el mateix titular de l’explotació agrícola si disposa de la titulació requerida (veure annex 16.2 del Decret 153/2019), es pot contractar el servei a una persona assessora acreditada (veure apartat tràmit per ser assessor en fertilització) o a través de l’entitat a la qual pertany l’explotació si aquesta disposa de personal tècnic assessor.
Com ha de ser la planificació de fertilització? Ha de ser un document que reculli la previsió de les aportacions de fertilitzants que es faran per a cada una de les parcel·les que integren l’explotació. Per tant, segons el cultiu a sembrar, s’hauran d’establir a priori les aportacions de nutrients que es preveu fer i en quin moment es voldran fer. Cal però, planificar segons el que regula el Decret 153/2019 (veure instrucció tècnica 04092020). No s’ha determinat específicament cap tipus de model de document per elaborar la planificació de la fertilització. Cada titular o cada persona assessora en fertilització l’adapta al que vol realitzar a les seves parcel·les.
S’ha de fer la planificació de la fertilització per a cada cultiu? Per exemple, en el cas de cultius hortícoles?. La planificació pot establir-se per a cada cultiu o també per a rotacions de cultius que es van repetint en el temps, ja siguin en el mateix any o en diversos anys. Ara bé, caldrà que la fertilització prevista tingui en compte el rendiment objectiu i les extraccions de cada cultiu dins la rotació. A més, si un recinte té més d’un tipus de cultiu caldrà indicar-ne el percentatge ocupat per cadascun d’ells.
I si després es fan canvis del que s’havia previst i realment s’aplica un altre fertilitzant, una altra quantitat o en un altre moment? La planificació de la fertilització, que caldrà tenir guardada, no és més que una previsió d’intencions de com es durà a terme la fertilització. No hi ha cap inconvenient en fer canvis al que s’havia previst, ja que la realitat i el detall del que s’ha fet en cada parcel·la és el que ha de quedar anotat al Llibre de Gestió de Fertilitzants (LGF). El resum de les dades anotades al LGF, servirà per realitzar la Declaració Anual de Nitrogen (DAN).
RECORDA: Les persones agricultores i ramaderes hauran de disposar de la planificació de la fertilització i del llibre de gestió de fertilitzants, i hauran d’enviar telemàticament la declaració anual de nitrogen.
Què aporta planificar la fertilització? Planificar ajuda a prendre decisions sobre la millor utilització dels recursos que tenim disponibles. A més a més, ajuda a disminuir el risc de degradació del sòl i de les aigües ja que s’acaben fent aplicacions més eficients, amb un menor impacte ambiental, i possiblement ens aporta una reducció dels costos de producció.
Planificar ajuda a:
APARTAT ASSESSORAMENT EN FERTILITZACIÓ
Des del 2021, la pàgina web de l’Oficina de fertilització disposa d’un nou espai dedicat a l’assessorament on hi ha un recull d’informació que pot ser útil de cara a orientar la presa de decisions a l’hora de planificar la fertilització. La informació està agrupada per tipus de cultius i també en diferents temàtiques relacionades amb diverses variables que tenen a veure amb la millora de les aplicacions. És un apartat en constant actualització.
Més informació
Fitxa tècnica núm. 33 Assessorament en fertilització: casos en què cal disposar-ne
Instrucció tècnica sobre l’assessorament en fertilització ( 04092020)
Enllaç web DACC on parla d’assessorament en fertilització
Ajuts en assessorament a la fertilització
Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes del DACC
