En cultius extensius el desherbatge és una pràctica essencial per mantenir la productivitat dels cultius. Controlar les herbes és crucial per evitar que aquestes competeixin amb el cultiu, afectant negativament el seu rendiment com s’observa a la Figura 1.
Comunament el mètode més utilitzat fins al moment ha sigut el tractament químic. Aquest, normalment consisteix en dues passades d’herbicida a tota la superfície, una en preemergència i l’altra en postemergència del cultiu i les herbes. El desherbatge amb herbicides permet obtenir eficàcies altes en el control de les herbes. No obstant això, aquests productes presenten diversos problemes com la contaminació a les aigües i la resistència de les herbes a aquests fitosanitaris. A més, la normativa europea està restringint cada vegada més el seu ús, sobretot els de preemergència com la matèria activa s-metolacolor o la Terbutilazina.
Per abordar aquests problemes, cada vegada hi ha més interès en aquelles estratègies que fan possible la reducció de l’ús d’herbicides. Algunes de les alternatives son:
Desherbatge químic a bandes
És una variant del desherbatge químic on l’herbicida s’aplica només a la línia del cultiu, normalment en el moment de la sembra, en una amplada d’entre 20 i 35 cm (Figura 2). Aquesta estratègia permet disminuir entre el 50 i el 80% la quantitat d’herbicida en preemergència aplicat a una parcel·la, segons la separació entre fileres del blat de moro i l’amplada de la banda tractada. Per acabar de controlar el nivell d’herbes, es pot complementar amb un desherbatge mecànic o amb un desherbatge químic entre files.
A la Figura 3 s’observa l’eficàcia de control que s’ha obtingut amb el desherbatge químic a bandes. Per altra banda, entre línies s’observa la importància de complementar aquesta estratègia amb un desherbatge mecànic o amb un químic en postemergència entre files.
>Desherbatge químic entre files
Consisteix en l’aplicació d’herbicida en postemergència entre mig de les línies del cultiu a una amplada d’entre 40 i 60 cm (Figura 4), permetent una reducció de fins al 50% d’aquest herbicida. Per aconseguir una major reducció de fitosanitari i millor eficàcies en el control, l’estratègia es pot complementar amb l’aplicació a bandes en preemergència.
Desherbatge mecànic amb binadora
Les binadores són eines que permeten treballar el terreny situat entre les línies del blat de moro, controlant així la flora adventícia (Figura 5). Es poden incorporar dits flexibles per facilitar l’eliminació de les herbes situades a la línia del cultiu. Aquesta estratègia pot aconseguir eficàcies altes en el control de les herbes, superiors al 70% en condicions favorables. Es pot incorporar autoguiatge i/o càmeres per augmentar la precisió. Per controlar millor les herbes, es pot combinar amb el desherbatge químic, ja sigui a tota la superfície o a bandes.
Combinació de les estratègies
>Químic a tota la superfície combinat amb desherbatge mecànic
Una opció per disminuir la quantitat d’herbicida és substituir una de les dues aplicacions que es solen fer amb químics per un desherbatge mecànic, reduint així una aplicació sencera.
>Químic a bandes en preemergència combinat amb desherbatge mecànic
Consisteix a aplicar l’herbicida només a la fila del cultiu, mentre que l’espai situat entre les línies es desherba amb una binadora, reduint així una aplicació sencera i el corresponent a l’aplicació a bandes.
Estudis realitzats
Durant les darreres campanyes s’han dut a terme diversos assajos per veure l’eficàcia d’aquests tractaments.
A continuació es mostren els resultats obtinguts durant la campanya 2024 en el marc de l’encàrrec de servei de demostració i transferència d’estratègies de desherbatge que permetin la disminució de l’ús d’herbicides en blat de moro. Els resultats pel que fa al nombre d'herbes mostren, en comparació amb el testimoni, un control del 100% amb desherbatge químic i entre un 60 i un 80% a la resta de tractaments (Figura 6).
En el còmput global dels assajos que s’han dut a terme durant les darreres campanyes, el desherbatge mecànic de precisió ha demostrat ser molt efectiu. En el 80% dels casos, s’han obtingut densitats inferiors a 10 plantes/m2 (valor de referència) (Figura 7).
Pel que fa al desherbatge químic a bandes en preemergència complementat amb mecànic, s’han obtingut densitats inferiors a 10 plantes/m2 en el 90% dels casos (Figura 8).
Judit Recacha Borrell
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Joan Serra
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Joan Fañé
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Josep Anton Betbesé
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles