La major part de la colza cultivada actualment és del tipus 00, que es caracteritza pel seu baix contingut en glucosinolats i àcid erúcic, per tal que es pugui destinar a l’alimentació. Tot i això, el cultiu de colza erúcica (HEAR), per obtenir un oli amb un alt contingut en àcid erúcic, amb destí a la indústria, pot ésser una oportunitat pels productors. Entre el material de colza erúcica hi ha material hivernal (REACTIV, RHAMSES, RHODES, ROLLER, ROSETTA, entre altres) i de primavera (REPLAY). Aquests mostren un potencial productiu similar a les colzes convencionals. Entre les més productives, dintre les d’hivern, es poden destacar REACTIV, ROLLER i RHODES. Normalment presenten un contingut en oli molt alt, superior als híbrids d’hivern 00.
Durant la campanya 2024-25 s’han portat a terme diversos assajos específics avaluar l’adaptació de les varietats de colza erúcica d’hivern i primavera a les principals zones productores catalanes.
S’han avaluat sis varietats erúciques d’hivern als secans frescals (Olius), als regadius de Lleida (Sucs), a l’interior (Vilobí d’Onyar) i al litoral de Girona (la Tallada d’Empordà) (Figura 1). També s’ha avaluat una varietat erúcica de tipus primavera a la Tallada d’Empordà i a Sucs:

A continuació es mostren els resultats obtinguts.
Colza erúcica d’hivern
LA TALLADA D’EMPORDÀ (el Baix Empordà)
El rendiment mitjà de l’assaig ha estat de 3217 kg/ha. No s’han observat diferències significatives de producció entre els híbrids avaluats; si bé, el resultats suggereixen una major productivitat d’algunes de les colzes erúciques (Taula 1).

La data mitjana d’inici de la floració ha estat el 29 de març, amb una duració mitjana de 32 dies (Taula 2). RHAMSES ha estat la colza que ha mostrat una major altura de la planta. El contingut mitjà en greix de totes les varietats ha estat del 48,7%. Excepte la varietat ROSETTA, totes les colzes erúciques han mostrat un contingut en greix superior al de les varietats testimoni.


SUCS (el Segrià)
El rendiment mitjà de l’assaig ha estat de 6281 kg/ha al 9% d’humitat (Taula 3). No s’han observat diferències significatives entre les varietats avaluades. Tot i això ,les que han mostrat unes produccions més elevades, per sobre el testimoni HOSTINE, han estat REACTIV i ROLLER.

Els híbrids més precoços a floració han estat ROSETTA i HOSTINE (Taula 4). RHODES ha presentat el valor més baix de la humitat del gra en el moment de la collita. Han destacat, amb els continguts en greix més elevats, ROLLER, ROSETTA i RHODES; mentre que, AMBASSADOR, ha mostrat el valor més baix.

OLIUS (el Solsonès)
Els resultats de l’assaig s’han de considerar únicament orientatius degut als problemes d’embassament que s’han observat en algunes parcel·les. El rendiment mitjà ha estat baix (2777 kg/ha 9% humitat). No s’han observat diferències significatives de producció entre varietats (Taula 5).

Les varietats més precoces a floració han estat HOSTINE i ROSETTA (Taula 6). Els continguts més elevats en greix s’han obtingut en les varietats erúciques, principalment RHODES, ROLLER, ROCCA i ROSETTA.

VILOBÍ D’ONYAR (la Selva)
El rendiment mitjà de l’assaig ha estat de 5332 kg/ha 9% humitat (Taula 7). No s’han observat diferències significatives entre les varietats assajades. Tot i això, es pot mencionar el bon comportament de la varietat erúcica ROLLER, similar al testimoni HOSTINE.

La data mitjana d’inici de la floració ha estat el 30 de març (Taula 8). La més precoç ha estat HOSTINE; mentre que, la més tardana AMBASSADOR. El contingut en greix i el pes del gra no ha variat significativament entre els híbrids avaluats.


Colza erúcica de primavera
LA TALLADA D’EMPORDÀ
A l’assaig de la Tallada d’Empordà s’han inclòs dues varietats testimoni de cicle de primavera, INV110 CL i SAOKER CL (Taula 9). El rendiment mitjà de l’assaig ha estat de 3331 kg/ha. No s’han observat diferències significatives de producció entre varietats; tot i això, els valors més alts els ha mostrat INV110 CL.

Les varietats convencionals d’hivern han estat les més tardanes a floració (Taula 10). També han estat les que han mostrat una major altura de la planta. Els híbrids de primavera s’han pogut recol·lectar entre 10 i 15 dies abans. El contingut en greix del gra mitjà de l’assaig ha estat del 48,2%, havent-se observat el valor més elevat en la colza erúcica REPLAY.


SUCS (el Segrià)
El rendiment mitjà de l’assaig ha estat de 5668 kg/ha (Taula 11). No s’han observat diferències significatives entres les varietats avaluades.

L’híbrid de cicle més curt ha estat REPLAY, amb la data d’inici d la floració més precoç i la humitat del gra més baixa (Taula 12). Les dades suggereixen que ha estat també la que ha mostrat un major contingut en proteïna.


Resultats conjunts de les varietats d’hivern
Malgrat no observar diferències significatives en producció en cap dels assajos realitzats, en general s’observen uns rendiments més elevats en les varietats erúciques REACTIV i ROLLER, amb un índex productiu mitjà del 114%, per sobre dels testimonis (Taula 13).

A la Taula 14 es mostra un resum de les característiques de les varietats erúciques i convencionals assajades. Les varietats erúciques ROSETTA i RHODES juntament amb el testimoni HOSTINE han estat els híbrids que en pràcticament tots els assajos han iniciat abans la floració. El contingut en greix de les varietats erúciques hivernals mostra més diferències entre localitats, tot i que en general s’observen continguts superiors als dels testimonis.

AGRAIMENTS: Introducció i promoció de la producció de colza alt oleic i erúcica (HOLL-HEAR) (Grup operatiu de l’Associació Europea per a la Innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles (AEI-Agri), en el marc del Pla estratègic de la PAC 2023-2027).

Joan Serra
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Josep Anton Betbesé
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Roser Sayeras
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Joan Fañé
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Maria Boix
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Aina Perich
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Teresa Font
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles