Els productes orgànics (dejeccions ramaderes i productes resultants de tractaments) es caracteritzen per aportar nitrogen, fòsfor i potassi, magnesi, sofre..., així com altres nutrients essencials. Tot i així, no tots els productes orgànics són iguals i la seva composició pot ser molt variable. L’aplicació de […]

Actualment, per determinar el contingut en nutrients de les dejeccions líquides s’utilitzen, de forma molt majoritària, els conductímetres instal·lats en les cisternes d’aplicació de purí i similars. Però hi ha altres alternatives. Per exemple, els conductímetres instal·lats en la bassa o els aparells basats en […]

L’ús correcte dels fertilitzants, tant orgànics com minerals, juga un paper important pel que fa a la conservació dels sòls, de les aigües i dels ecosistemes. En aquest sentit, la finalitat de la normativa aplicable a la fertilització és la d’assegurar la seva correcta aplicació […]

A partir del 21 de febrer del 2021 caldrà utilitzar sistemes d’aplicació localitzada, com ara els tubs penjants o els injectors. Els purins i altres dejeccions ramaderes líquides, contenen una elevada proporció de nitrogen en forma amoniacal, cosa que fa que tinguin un elevat risc […]

Els tractaments que es realitzen sobre les dejeccions ramaderes poden variar les característiques dels productes que en resulten. És important conèixer aquestes característiques per tal de poder fer una gestió agrícola d’aquests efluents el més sostenible i adaptada a les necessitats de fertilització de les […]

Sovint, l’apartat de preguntes i debat de les jornades aporten aspectes interessants que clarifiquen les explicacions generals que es donen en les ponències que s’hi desenvolupen. En aquest article-video podeu trobar algunes d’aquestes respostes i reflexions sobre la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes (qualitat […]

Aportar dejeccions ramaderes augmenta l’activitat biològica del sòl i contribueix a millorar les característiques físiques d’aquest (porositat, retenció d’humitat, protecció front erosió,...). La relació entre els nutrients que contenen pot comportar una acumulació excessiva d’algun dels nutrients (normalment el fòsfor) en el sòl. Aquí teniu […]

Quan es fa una rotació que inclou dos cultius en un any, com s'ha de plantejar la fertilització amb dejeccions ramaderes? Quines singularitats té? Us en fem un resum dels condicionants agronòmics i normatius i de les recomanacions generals per diferents situacions.

El tipus de porositat determina, entre altres, la retenció d’humitat (aigua per les plantes) del sòl. Aportar matèria orgànica influeix en l’activitat biològica (micro-organismes, micro- i meso-fauna, ...) que s’hi desenvolupa, que contribueix a definir la porositat (volum, mida, distribució, forma) d’un sòl i en […]

Recentment s’ha publicat el Decret 153/2019 que actualitza la normativa sobre com s’ha de gestionar la fertilització dels cultius, i especialment les dejeccions ramaderes, en l’àmbit agrari. La nova regulació afecta tant les zones declarades vulnerables a la contaminació per nitrats com les que no […]

Nou DECRET 153/2019, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats de fonts agràries. El 05/07/2019 es va aprovar el nou decret 153/2019 sobre la […]

Les característiques del sòl que interessen des d’un punt de vista agrícola, de producció de cultius, milloren quan s’apliquen dejeccions ramaderes de forma habitual. I, per tant, aplicar dejeccions ramaderes com fertilitzants dels cultius millora la qualitat del sòl agrícola. Però, què s’entén per qualitat […]