Aplicació de nitrogen en cobertora al cereal d’hivern

 

Per la fertilització en cobertora dels cereals d’hivern es poden aplicar dejeccions ramaderes líquides o fertilitzants nitrogenats minerals. En el cas dels purins és important aplicar-los abans de l’inici d’encanyat del cereal, aplicar dosis baixes i amb una distribució uniforme i conèixer el contingut en nutrients dels purins que s’apliquen. Els fertilitzants minerals es poden aplicar quan el cultiu ja ha iniciat l’encanyat.

En general, en els cereals d’hivern és necessari aportar nitrogen (N) en cobertora (quan el cultiu ja està establert), especialment si s’ha fet una aplicació racional de fertilitzants abans de la sembra. Es pot diferenciar (Figura 1) entre cobertores primerenques (sortida d’hivern), quan comença el període de màximes extraccions de N del cultiu, i cobertores tardanes (estadis pròxims a l’aparició de la fulla bandera –darrera fulla- i l’espigat).

Ara és el moment de realitzar les cobertores primerenques. El moment adequat per realitzar-les és entre el final del fillolament i l’inici de l’encanyat.

Figura 1.- Moments d’aportació de fertilitzants al llarg del cicle dels cereals d’hivern.

En aquesta cobertora primerenca es poden aplicar tant dejeccions ramaderes líquides com fertilitzants minerals.

Dejeccions ramaderes líquides

Es recomana aplicar-les abans de l’inici de l’encanyat, ja que el trànsit de maquinària pesada i gran que aquestes aplicacions comporten malmeten més el cultiu quan l’encanyat ja s’ha iniciat.

Què cal tenir en compte per les aplicacions de purins en cobertora ?

  • Conèixer la riquesa dels purins. Es recomana disposar d’analítiques, aparells ràpids de mesura (conductímetres) que permeten estimar el contingut de nutrients a partir de taules disponibles (p.ex.: taula pel purí de porc d’engreix), o bé utilitzar taules de riquesa mitjana on s’hi detalla la riquesa estimada de forma general de la majoria de dejeccions ramaderes. És necessari conèixer aquesta riquesa ja que la variabilitat de contingut en nutrients dels purins és molt alta i es poden cometre errors molt grans.
  • Disposar d’equips de mànegues o tubs penjants permet una distribució homogènia en tota la superfície i una major facilitat de regulació de les dosis, incloses les més baixes. Podeu conèixer més detalls d’aquests equips en aquesta guia.

Dosi a aplicar:

  • Les necessitats del cultiu en N depenen, entre d’altres, del potencial productiu de la parcel·la, del tipus de sòl i del maneig de la fertilització que s’ha fet en anys anteriors.
  • A grans trets, es recomana aportar al voltant de 80 kg N/ha.
  • No s’ha de superar, per tot l’any, la dosi anual permesa (170 kg N/ha i any) en Zones vulnerables.

Avantatges d’aplicar dejeccions ramaderes líquides en cobertora:

  • El cultiu pot aprofitar a curt termini els nutrients que s’aporten.
  • Es redueixen pèrdues de nutrients respecte l’aplicació en fons.
  • Reducció de costos en l’adquisició de fertilitzants minerals.

Fertilitzants minerals

Es poden aplicar durant un període més gran que els purins, incloent l’estadi d’encanyat. És aconsellable, però, que durant les dues setmanes desprès de les aportacions de N, es produeixin pluges de com a mínim 15 L/m2 per tal que l’adob s’incorpori bé al sòl i es pugui absorbir per part del cultiu. Per tant, cal considerar la previsió de pluja per planificar les aportacions.

Quina és la dosi adequada en primera cobertora?

La dosi de N a aportar en cobertora dependrà principalment del que s’hagi aplicat (abans de la sembra i en cobertora primerenca amb purins) i de la producció objectiu que es pot assolir (segons la zona geogràfica i les característiques de la parcel·la). Si s’han aplicat purins en cobertora NO és necessari aplicar N mineral en aquesta primera cobertora mineral. Caldrà estar pendent de si serà necessari fer-ho en la cobertora tardana.

A la Taula 1 i 2 es defineixen les dosis (kg N/ha) a aportar en primera cobertora en funció de la zona, de les aplicacions realitzades i de la producció objectiu que es pot assolir, considerant que es valorarà més endavant l’oportunitat d’aplicar nitrogen en el moment de la segona cobertora.

Taula 1.- Dosi de N recomanada en la primera cobertora en funció de les aplicacions realitzades i de la producció objectiu,  per la zona de l’Empordà, Garrotxa, Gironès, Maresme, Selva i Vallès.
Taula 2.- Dosi de N recomanada en la primera cobertora en funció de les aplicacions realitzades i de la producció objectiu,  per la Catalunya Central i Interior, els regadius de Lleida, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Jordi Recasens – IRTA Mas Badia

Elena González – IRTA Mas Badia

Francesc Domingo – IRTA Mas Badia

image_pdfImprimeix en PDFimage_printImprimeix

Articles relacionats

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *