Pel seu cicle, la colza és un cultiu que es pot veure molt afectat per les males herbes. És important que la parcel·la estigui gestionada amb una rotació de cultius correcta i perllongada per tenir-la el més neta possible de tal manera que ens resultin més eficaços els mètodes de control que utilitzem en el cultiu, ja siguin mecànics o amb herbicides.

La superfície conreada amb colza no ha deixat d’augmentar en els darrers anys, principalment en els secans frescos, amb pluviometries superiors a 450 mm durant el seu cicle de cultiu. Aquesta tendència s’ha vist accentuada la darrera campanya pels augments de preu del producte obtingut. L’increment dels problemes de control de margall, certa estabilitat en els rendiments si el cultiu s’estableix bé i menor incidència dels danys del senglar, el fan un cultiu cada cop més tingut en compte dins l’estratègia de rotacions d’una explotació.

El desherbatge de la colza tot sovint pot presentar algun tipus de complicació. El fet que en les nostres condicions la sembra es dugui a terme abans o coincidint amb les primeres pluges de tardor, fa que sigui un cultiu molt depenent dels herbicides ja que la majoria d’anys la manca de pluges abans de la sembra impedeix dur a terme estratègies que permetin reduir el banc de llavors de males herbes del camp. A la vegada, en ocasions les condicions no solen ser les més adequades per a l’aplicació dels herbicides de preemergència, sobretot per la manca d’humitat al sòl que pot influir en les eficàcies obtingudes. També existeix certa aversió als tractaments en preemergencia pel risc que existeix en aquesta època de que el cultiu no acabi de prosperar adequadament i s’hagi de substituir, el que dificulta després el control de males herbes en postemergència. Cal tenir en compte que es tracta d’un cultiu no molt competitiu en els primers estadis i també cal ser conscient de la presència, en algunes zones, de biotips de males herbes com el margall resistents a alguns dels herbicides que es poden utilitzar en postemergència.

Per això és important que la parcel·la estigui gestionada mitjançant una rotació de cultius correcta i perllongada per tenir-la el més exempta possible de males herbes.

Ús d’herbicides

El maneig més comú per controlar males herbes en colza, tret que el camp estigui molt net de males herbes, és aplicar un herbicida en preemergència o postemergència molt precoç. Després, durant l’hivern, es realitzen tractaments de repàs en postemergència si són necessaris.

Des del punt de vista del control de les males herbes amb herbicides hem de tenir en compte que és un cultiu “de fulla ampla” per això, és relativament senzill controlar les males herbes gramínies però es dificulta el control de males herbes dicotiledònies com ara les compostes , la rosella o les crucíferes. Aquestes últimes perquè són de la mateixa família que el cultiu.

Així, de forma prèvia a la sembra de la colza hem de conèixer les espècies principals de males herbes que tenim a la nostra parcel·la per determinar la millor estratègia herbicida possible.

Per tant, si tenim males herbes de la família de les crucíferes, com poden ser Raphanus o Sinapis, només podrem controlar si sembrem varietats del tipus Clearfield i utilitzem herbicides a base d’ Imazamox.

Però, si a la parcel·la predominen les males herbes de la família de les compostes com els cards, les margarides (Matricaria o Anacyclus) o l’enciam silvestre (Lactuca) podem utilitzar en post-emergència herbicides que continguin clopiralida.

Darrerament també es disposa de solucions amb base halauxyfen i triclopir que ofereixen un bon control de dicotiledònies en postemergència del cultiu. (veure quadre 1)

Per a la utilització d’aquests de preemergencia s’han de tenir en compte els següents aspectes:

  • La presència de rostoll o palla disminueix l’eficàcia d’alguns d’aquests herbicides ja sigui per la seva intercepció abans de que arribin al sòl o per que impossibiliten una cobertura adequada d’aquest amb les conseqüents pèrdues d’eficàcia.
  • Alguns d’aquests productes en funció de la seva solubilitat es veuen influenciats per humitat del sòl pel que les aplicacions en sequera poden resultar menys eficaces, ja que l’herbicida estarà menys disponible per a ser absorbit per les plantes.
  • Si es fa un laboreig del sòl, s’ha de fer pensant en afavorir la germinació ràpida i homogènia de les males herbes i s’ha de deixar correctament anivellat sense massa terrossos.
  • En aquest moment d’aplicació no és necessari un gran volum de brou (<150 l/ha) ni broquets de gota fina. Els antideriva resulten igualment eficaços.
  • Per reduir el risc de deriva també és recomana aplicar correctament, sense vent amb humitats relatives >50% i temperatures no molt altes inferiors a <25ºC. També és convenient respectar l’altura òptima de la barra de tractament en funció dels broquets utilitzats.
Control mecànic

En aquest cas és molt important haver conreat des de la collita anterior de manera que s’hagi promogut la seva emergència amb treball superficial de el terreny així poder destruir-les després amb mitjans mecànics.

En aquest cultiu es pot utilitzar la grada de pues flexibles per al control de les espècies de fulla ampla en preemergència del cultiu o partir de les 3-4 fulles del cultiu En els primers estadis resulta molt selectiva la grada rotativa d’estrelles. S’haurà d’utilitzar des de molt aviat, just quan comencin a emergir i repetir les passades tantes vegades com calgui.

A partir de les 3 fulles de la colza també és possible fer una passada amb una binadora.

Quadre 1: Herbicides disponibles per al control de colza. Agost 2022

Josep Maria Llenes

Unitat de Malherbologia. Servei de Sanitat Vegetal

José Maria Montull

Grup de Recerca de Malherbologia i Ecologia Vegetal. Universitat de Lleida

logotipo RuralCat
facebook twitter insatgram
IRTA
facebook twitter youtube linkedin