Després de la maduresa fisiològica i abans de la recol·lecció, quan es donen episodis de pluges continuades,algunes varietats de blat tou poden iniciar el procés de germinació. Es produeix llavors la degradació dels midons del gra per l’acció d’uns enzims, les amilases. El resultat pot […]

Durant el mes d’abril, coincidint amb l’espigat, la floració i el començament de la formació del gra en moltes parcel·les de blat tou, s’ha produït un episodi de pluges continuades, moltes vegades intenses, que han afavorit les infeccions de Fusarium spp. a l’espiga. La principal […]

En algunes zones productores s’observen espigues d’ordi amb un nombre important de flors que no s’han pol·linitzat i, en conseqüència, no han format gra. La principal causa probablement està en la baixada brusca de la temperatura que es va produir el 26 i 27 de […]

El règim tèrmic de la campanya 2019-20 s’està caracteritzant per unes temperatures mitjanes superiors a les normals, principalment els mesos de desembre i des de mitjans de gener fins a la meitat de març. S’ha observat en moltes situacions un avançament de la data d’espigat, principalment en les varietats […]

En algunes zones s'han observat camps de blat tou amb grogors generalitzades que tenen un origen fisiològic, com a conseqüència d’un estrès climatològic degut a una forta amplitud tèrmica diària i/o temperatures baixes. A les fulles superiors s’observen petites lesions en forma de grogors o decoloracions. Aquesta simptomatologia no s’ha de confondre amb les infeccions d’algunes malalties foliars dels blats com la septòria, […]

El cultiu dels cereals d’hivern es dóna habitualment en zones de secà, exceptuant les zones de regadiu del pla de Lleida i alguns altres casos més individuals. En aquestes condicions i per la climatologia mediterrània, les produccions que s’assoleixen permeten pocs tractaments fitosanitaris, i aquests […]

Aplicar una part important del nitrogen (N) que el cultiu necessita quan aquest ja està establert (cobertora) fa que les plantes usin el N de forma més eficient. En cobertora s’hi poden aplicar dejeccions ramaderes líquides (aplicacions primerenques) o adobs minerals (tant primerenques com tardanes). […]

El control de les males herbes és una de les pràctiques fonamentals per garantir un bon establiment i desenvolupament dels cultius, necessari per aconseguir els objectius productius a l’hora de la collita. L’ús intensiu d’herbicides, a banda del cost econòmic que representa, es troba subjecte […]

La sembra dels cereals d’hivern es realitza tradicionalment en línies separades entre 12 i 20 cm. L’increment de la distància entre aquestes, de 15 fins 20 o 30 cm, és una tècnica que pot facilitar el desherbatge mecànic amb l’ús de binadores amb guiatge de […]

Les virosis són malalties dels cereals que en anys concrets poden tenir força incidència en les parcel·les si no es manegen adequadament. El BYDV, el més estès i important, el BaYMV i el WDV, són virosis que provoquen danys i pèrdues en els cereals, i […]

El desherbatge en postemergència dels cereals ens permet ajustar l’ús d’herbicides a la infestació present a la parcel.la i facilita l’ús d’eines d’agricultura de precisió. El moment de tractament en postemergència precoç té un seguit d'avantatges per al control de males herbes. El més important […]

La sembra d’una barreja de varietats és una tècnica de cultiu innovadora, avui poc utilitzada pels productors. Entre els seus possibles avantatges es menciona una millor adaptació als estressos abiòtics (sequera, etc.), una estabilitat més alta dels rendiments i un menor risc d’infeccions severes d’algunes […]