La bona arrencada dels cereals d’hivern, després de la sembra, és una qüestió important per a la salut del cultiu fins el moment de la recol·lecció. Alguns problemes, sobretot malalties, es poden transmetre mitjançant la llavor de sembra i generar situacions que poden ser greus en el desenvolupament de la planta i del cultiu. En aquest sentit, les mesures agronòmiques poden ser claus, així com els tractaments de la llavor abans de la sembra. Una bona elecció d’aquestes eines pot suposar evitar alguns problemes potencials i permetre finalment una bona collita.

Descripció

Les malalties transmissibles per llavor en cereals són moltes, però no totes són importants a Catalunya. La majoria són provocades per fongs. A casa nostra les malalties que més poden estar presents a la llavor, i que cal evitar, són la taca estriada de l’ordi, les caries en ordi i blat, el carbó nu en civada i ordi, i els carbons del blat, principalment.

Les mesures per controlar aquests problemes són diverses i poden ser operacions en el mateix cultiu, en el terreny i/o, com a últim recurs, els tractaments fitosanitaris dirigits a la llavor de sembra. En qualsevol cas, cal assegurar disposar d’una llavor de sembra sana, la qual cosa sempre no succeeix, ja que podem desconèixer el seu origen i la sanitat que va tenir el cultiu que la va produir.

Per les raons anteriors i per assegurar una sanitat òptima de partida, la llavor de sembra pot venir tractada amb fungicida quan l’obtenim d’una empresa de llavors. El problema pot aparèixer quan optem per disposar d’una llavor de sembra de producció pròpia.

Si es guarda una part de la llavor produïda en una campanya per a la sembra de la propera, es recomana no utilitzar-la com a llavor de sembra d’ordis si es van observar camps afectats de carbó nu (Ustilago nuda) o taca estriada (Drechslera graminea) durant la campanya anterior. Aquests tipus de malalties es transmeten de forma molt efectiva per la llavor i augmentaria molt el nombre de plantes afectades i els danys en la collita present.

Cultius afectats

Tots els cereals d’hivern, si bé es considera que els cultius més afectats a les zones cerealistes de Catalunya poden ser, amb diferència, l’ordi i el blat.

Mesures no químiques

En GIP es recomana prioritzar les mesures no químiques davant les químiques. Es presenta una taula on es comenta el nivell de control de cada acció segons el tipus de malaltia, per a que es pugui tenir en compte en cada situació.

Tractaments a la llavor

En el cas que se sospiti d’un estat fitosanitari de la llavor no adequat, es recomana que, de forma preventiva, la llavor de sembra estigui tractada amb productes efectius contra les malalties assenyalades com importants. Es posen el productes autoritzats a la taula següent:

En cultiu de cereal d’agricultura ecològica, per aconseguir una llavor sana de sembra, es poden utilitzar les mesures agronòmiques esmentades abans, així com el tractament a base de Pseudomonas clororaphis, que permet un control biològic. També es considera que el tractament tèrmic de la llavor amb aire calent o aigua calenta (50-65ºC, 3 minuts) o bé la utilització de lleixiu diluït (hipoclorit sòdic a l’1%, 5 minuts) són mètodes que disminueixen o eliminen la presència dels organismes presents a la llavor.

Quan s’hagin de fer tractaments fungicides, es recomana sempre la consulta actualitzada del Registro Fitosanitario per conèixer els productes autoritzats en cada moment.

Recomanacions finals

Es proposen unes recomanacions a tenir sempre en compte per quan es prepara la sembra del cereal d’hivern:

1. Si es guarda la llavor per a noves sembres, assegurar que la seva sanitat és òptima
2. No utilitzar per a sembra llavor de procedència i sanitat desconeguda
3. Tractar la llavor de la sembra si es desconeix la seva sanitat
4. Aplicar rotacions de cultius per mitigar els efectes de les malalties

Jaume Almacellas

DACC, Generalitat de Catalunya

logotipo RuralCat
facebook twitter insatgram
IRTA
facebook twitter youtube linkedin